Amb el fervor dels conversos va abraçar la fe. A la fe, pel que es veu, la va agafar un poc desprevinguda...
La meua aportació --tardana i amb bastant poc trellat, ho reconec-- per al joc d'estiu que ens proposa sa lluna al seu raconet. Diga el que diga el diccionari, molt millor abraçar algú que abraçar quelcom. I molt millor encara començar abraçant-se i acabar abrasant-se... Bon cap de setmana!
 |
| Pinyol i Blanca quan eren petits, dormint --abraçats-- en la gerra de les ametles |
Aferradeta amb humor, això que no falte. Bon cap de setmana.
ResponEliminaI que ens dure bona cosa malgrat tot, novesflors :) Bona setmana i moltes gràcies!
Eliminajejjej...molt bona!!
ResponEliminaEstic amb tu en totas les afirmacions fetes!! ;)
Bon cap de setmana i gràcies!!
Bessets.
Gràcies a tu, lluna! Tot un èxit, el joc de les aferradetes (de fet, jo ja he incorporat la paraula al meu vocabulari habitual ;) Salut (i aferradetes, és clar)
EliminaAbraçar la fe? Que no la deixi anar mai més ara que l'ha agafat desprevinguda :) Que macos el Pinyol i la Blanca, els animals també en saben d'abraçar-se, ui tant! Bon cap de setmana i moltes aferradetes!
ResponEliminaDesprevinguda i tot, no fa l'efecte que a la fe li haja semblat molt malament, Sílvia, així que a veure com queda tot plegat ;)
EliminaMira que jo sóc poc de fer fotos als gatets, però reconec que de tant en tant --sobretot quan eren menudets-- era molt difícil resistir-se. Ara, res comparat amb els reportatges exhaustius que els feien les meues filles... Moltes gràcies i aferradetes també per tu!
en els temps que corren tothom mira d'abraçar-se a alguna cosa ! els gatets molt tendres....aferrades i abraçades a dojo també per a tu!
ResponEliminaÉs cert, Elfree. Però cal anar alerta quan s'abraça segons quina fe (o algunes idees), perquè sovint es regiren i acaben sent elles les que, més que abraçar, acaben asfixiant... Una abraçada/aferrada forta i moltes gràcies!
EliminaDoncs a mi m'ha fet molta gràcia, el teu relat aferradet!!!
ResponEliminaMoltes gràcies, Carme! Ja veus si ha donat joc la proposta de sa lluna ;)
EliminaQuin bon cos se li queda a una després d'haver-te llegit! No ho sé; jo preferisc pensar que aquesta "fe" no és una "fe" religiosa. Em ve al cap (disculpa la meua monomania) un vers de Feliu Formosa, tan senzill com grandiós: "No hi ha res per damunt de l'abraçada". Doncs això: una abraçada/aferrada de les que abracen persones.
ResponEliminaUn gran vers, Maria Josep, i com sempre especialment pertinent (ja saps com m'agrada --i com admire-- això que tu dius "monomania": quanta poesia em queda per llegir...) Mirant-li els ulls, jo també m'incline per creure que es tracta d'una fe no religiosa: són (o a mi m'ho semblen) massa nets... Moltíssimes gràcies i una abraçada/aferrada forta!
EliminaJo tinc un conte on un home abraça la Fe, l'Esperança i la Caritat, hehehe.... I m'encanten els gats, la meva abraça els seus bebès i et mira, i és la pau a la terra...
ResponEliminaUna abraçada dolça, maco.
Oh, les tres germanes Teologals juntes! Quin morbo! ;)
EliminaTens raó, també les meues gates fan aquest gest amb els petits. I llavors quasi estic per perdonar-los les massacres que em fan amb les plantes... Moltes gràcies i abraçades a muntó!
M'ha agradat molt el teu relat i he pensat en un joc de paraules al veure els gatets: "aferrats dins la ferrà".
ResponEliminaBon estiu.
Bon joc de paraules, Àngels :) A més, feia molt de temps que no escoltava eixa paraula i m'ha agradat molt recordar-la. Per cert: al final, la gerra (o la ferrà) es va acabar trencant, que tant va el cànter (o el gat) a la font... Una abraçada i bon estiu!
Elimina