"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



diumenge, 20 d’octubre del 2013

La invasió del taro



Els botànics l'anomenen Colocasia esculenta, i pel que he anat veient ací i allà, no solament es tracta d'una de les plantes cultivades més antigues i esteses arreu del planeta, sinó que també deu ser una de les espècies amb més noms populars diferents, per bé que alguns d'ells siguen compartits amb altres espècies més o menys similars. Amb tot, sembla que la forma més habitual de referir-se'n és el nom polinesi taro; malanga s'utilitza també a molts països sud-americans, mentre que les varietats ornamentals solen anomenar-se, per les seues vistoses fulles, orelles d'elefant. De la planta s'aprofiten sobretot els seus corms o tubercles, molt rics en midó però tòxics en cru, per la qual cosa han de coure's prèviament a ser consumits; les fulles, també cuites, es consumeixen com a verdura.

Hom pensa que el taro és originari de les zones pantanoses del sud-est d'Àsia, des d'on el seu cultiu va anar estenent-se fins assolir pràcticament totes les zones tropicals i subtropicals del món. Capaç de viure sota condicions ecològiques molt diverses (incloent-hi sòls inundats), amb un creixement molt ràpid i amb una gran capacitat reproductiva --tant mitjançant llavors com asexualment-- la Colocasia escapa amb freqüència dels cultius, i pot arribar a representar un greu problema en desplaçar a altres espècies autòctones: a Texas i Florida, per exemple, és considerada una espècie invasora per la seua capacitat per ocupar ràpidament extensions significatives d'aiguamolls i altres zones humides. A la Península Ibèrica s'ha detectat per primer cop a Andalusia, on creix en les riberes de rius; però la Colocasia invasora també ha arribat al País Valencià: des de fa uns pocs anys, una vigorosa població s'ha instal·lat en l'Ullal de l'Estany del Duc, en l'extraordinària i amenaçada marjal de Gandia.




No se sap de cert quin ha estat l'origen d'aquesta població; potser algú la va plantar al mateix ullal per raons estètiques o bé pràctiques --aprofitar les seues arrels--, però també és possible que hi haja arribat a partir d'algun exemplar conreat proper. Ja fa algun temps que l'Ajuntament tracta de mantindre sota control les plantes, que fàcilment arriben a ultrapassar els dos metres d'altura, amb segues i altres actuacions, però malgrat tot, la presència de Colocasia és ben visible, sobretot en les illes de l'ullal, i sembla que la població es troba en expansió. Aquesta setmana passada vam acompanyar als companys que s'ocupen d'aquest assumpte, per tal de valorar les possibles estratègies per poder eradicar-la. Probablement, el cobriment amb plàstic o alguna altra cobertura opaca, que ha donat bons resultats en el cas d'altres plantes invasores, siga també la millor opció en aquest cas, però caldrà esperar per avaluar l'eficàcia d'aquest mètode a partir de les proves que van fer-se. En uns mesos sabrem els resultats. Però en tot cas, una cosa s'ha de reconèixer: invasora, ho és; però bonica, també.






8 comentaris:

  1. Ei!, vàreu estar a l'Estany de l'alqueria del Duc? Molt a prop d'allà és el bancal dels meus pares, i sa casa (ma casa de sempre, vaja) també.
    M'ha resultat molt curiós el que comentes del nom. Les meues àvies no sabien de lletra, ni llegir ni escriure; els meus pares en saben el justetet. Però aquelles plantes precioses de corral de tota la vida eren "colocàsies". Em dol que siguen tan 'agressives' perquè els tinc una simpatia especial. De fet, m'agradaria molt tindre'n a casa, però es fan tan grans que no em caben al patiet de més ombra. Només puga aniré a veure com van, els taros o colocàsies. Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Allí vam estar, Maria Josep, i em vaig recordar de tu :) Tots els anys fem una jornada de treball amb tots els companys i companyes del servei --que comptant brigades i tot, en som uns quants-- i enguany vam triar els ullals de la marjal per fer neteja d'invasores (també ens vam endur unes quantes tortugues de florida) i algunes altres tasques. L'inconvenient és que les autoritats solen vindre a visitar-nos, i en aquest cas em vaig quedar amb ganes d'intercanviar algunes opinions sobre l'ubicació més escaient per a certes escultures. Però mira, no era dia d'això...

      Pel que dius, les colocàsies són plantes cultivades habitualment en la zona, la qual cosa explicaria la seua presència ací; a la meua zona no l'hes he vistes mai, segurament perquè es gelen. Saps si només es feien servir com ornamentals, o aprofitaven també alguna part? De totes formes, no tinc molt clar per què en aquest cas li ha anat tan bé (sembla que en altres zones apareixen plantes aïllades assilvestrades, però no semblen ser un perill. Potser en aquest cas han trobat el terreny favorable després de la restauració que va fer-se). En tot cas, si hi vas ja veuràs les teles que vam posar per veure si podem fer-se amb elles abans que vagen a més. Però tens tota la raó: em van semblar unes plantes precioses... Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  2. Déu n'hi do... realment hi ha un degoteig constant de notícies d'espècies invasores, ja siguin en flora o en fauna. El dubte que a mi sempre m'ha creat això és, quants anys han de passar per a que una planta o un animal deixin de considerar-se invasors? Ho dic per les nombroses espècies que ja conviuen amb nosaltres des de fa segles i que se sap que tenen origen llunyà, però ja les acceptem com a nostrades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una bona pregunta, porquet. Pel que tinc entès, i pel que fa a espècies exòtiques --no necessàriament invasores-- sol utilitzar-se 1492 com a data de referència, de forma que per a molts autors les espècies introduïdes abans del 'descobriment' d'Amèrica --els 'arqueòfits' i els 'arqueozous'-- no es considerarien com a tals. De les que han estat introduïdes després d'aquesta data, crec que es consideren com a naturalitzades (o "establertes") simplement quan es reprodueixen el suficient per auto-mantenir-se sense intervenció humana. Per sort, no totes aquestes espècies acaben comportant-se com a invasores, però amb les que tenim ja anem ben servits, i no crec que la cosa vaja a millor en un futur.

      En tot cas, és una qüestió que de tant en tant comente amb els companys, i que no resulta fàcil: en última instància, quina diferència hi ha entre una espècie que colonitza una nova àrea a causa --posem per cas-- de la deriva continental, i la que ho fa amagada dins un contenidor?

      Elimina
  3. podria ser pitjor, la espècie de planta invasora podria ser un trífid :P

    ResponElimina
    Respostes
    1. O girasols esclavistes del Món Anell. Això ja són paraules majors, pons: tinc entés que cobrir-los amb plàstic no serveix de res... ;)

      Elimina
  4. Per lo manco és mengívola. Si algun dia toca tornar a fer herbes per menjar, podrem tirar mà d'ella.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això si que ho tenen, pitxiri. Però no et descuides de cuinar-la bé.

      (De fet, vam estar pensant que una possible estratègia per eliminar-la ràpidament era fer córrer la veu que se'n diu "colocàsia" pels efectes que produeix en fumar-se-la: segur que en quatre dies havia desaparegut tota. Però mira, no ha prosperat la idea... pel moment ;)

      Elimina