"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



divendres, 11 d’octubre del 2013

Història passada


"Nada quedó de Xativa, ni aun el nombre, porque en su reparación el Rey mandó llamarla San Phelipe : ochocientos Ingleses quedaron prisioneros. Poco menor estrago padecieron Alcoy, y Alcira: tiene horror la pluma en escrivir de tanta sangre derramada: rindiólas la fuerza, y no se les dio quartel á los Vencidos, porque Asfelt lisonjeaba con la sangre su genio duro y cruel. Desarmó á Valencia, y á todo el Reyno : prohibieronsele con tanto rigor las Armas, que un solo cuchillo llevó centenares de hombres al suplicio. No puede haver hombre mas exacto en hacerse obedecer. Aun con haver sido tan grande el delito, ya el rigor de Asfelt padecía excessos, porque havia puesto su delicia en derramar humana sangre. Asi era feo escarnio de la suerte el Reyno fértil, y hermoso de Valencia, que no guardaban los Vencedores para el Rey, si solo le destinaron para misero despojo de su codicia, porque igualmente Franceses y Españoles cometieron tantas tyranias, robos, extorsiones, é injusticias, que pudiéramos formar un libro entero délas vexaciones que Valencia padeció, sin tener noticia alguna de ellas el Rey, porque á los Vencidos no se les permitía ni el alivio de la quexa. De compasion callamos los nombres de los que injustamente defraudaron sus riquezas á aquel Reyno, y no nos atrevemos á decir la suma de dinero, que se sacó de él , por no aventurar nuestro crédito. Nada sirvió para el Rey: mancharon sus manos los que las havían gloriosamente ilustrado con la espada."

Hi he arribat per casualitat, cercant en una de les biblioteques virtuals a l'abast algunes referències antigues sobre flora i fauna a la meua comarca. Però en lloc d'això, m'he trobat fullejant els "Comentarios de la guerra de España e historia de su Rey Phelipe V el Animoso" escrits per Vicente Bacallar y Sanna, un diplomàtic sard (d'ascendència valenciana) partidari dels Borbons. Només li he fet una primera i ràpida ullada, però fragments com el de dalt m'han semblat impressionants, sobretot tenint en compte que van ser escrits des del punt de vista del bàndol vencedor, i no m'he pogut resistir a transcriure'l. De d'Asfeld, dimoni emplomat, ja en coneixíem les fetes; llàstima que "de compasión" Bacallar no esmente els noms d'aquells que "injustamente defraudaron sus riquezas á aquel Reyno". Ara ens toca a nosaltres posar al lloc que els correspon a tots aquells que, tres-cents anys després, encara segueixen fent-ho.


Claude François Bidal d'Asfeld, amic de "derramar humana sangre".
De la Wikipedia





4 comentaris:

  1. Esborronador. S'ha de reconèixer que aquest diplomàtic borbònic sabia utilitzar les paraules amb habilitat: "á los Vencidos no se les permitía ni el alivio de la quexa." Això seria suficient per a expressar la magnitud de la crueltat contra el poble valencià. I si tot això és colpidor, encara més m'impressiona, quan llegesc aquestes coses, l'efectivitat amb què el temps ha (quasi)esborrat la memòria col·lectiva. Supose que aquesta és la victòria major en una guerra: aconseguir esborrar per sempre la consciència de poble dels vençuts. M'intriguen les referències que buscaves sobre flora i fauna, però que bé que hages anat a parar a aquest text! Gràcies per publicar-lo. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És aquesta forma d'expressar-ho el que més m'ha impressionat, Maria Josep. Tot i que Bacallar s'aplica a exculpar a Felip V de qualsevol culpa o excés, és significatiu que almenys algú dels qui van vèncer gose escriure aquestes coses. Crec que ho hem comentat alguna volta: el País Valencià fa segles que està rebent --sovint, cal reconèixer-ho, amb notables complicitats des de dins-- però totes les "tyranias, robos, extorsiones, é injusticias" no han pogut encara acabar amb nosaltres. És cert que ens han esborrat molta de la memòria, però vull creure que encara estem a temps de recuperar-la.

      Amb curiositat --que em sobra-- i temps --que trobe a faltar-- sempre hom troba coses interessants en aquestes biblioteques: notícies sobre incendis, caceres de llops i altres animals... Pel moment, però, m'ho prenc com una evasió entretinguda, tot i que ja veus que de vegades trobes coses inesperades ;) Salut i una abraçada!

      Elimina
  2. Escrit totalment desconegut per a mi, ignorant històric. Curiosíssim i esclaridor. Allò de "Felip V, el animoso" em fa molta gràcia, pot ser hauria estat millor sense tanta animositat. Es veu que la família no ha canviat tant en tres-cents anys, són els mateixos ...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tampoc jo havia sentit mai parlar ni de Vicente Bacallar ni dels seus treballs, però he de buscar temps per llegir amb més calma els seus "Comentarios", ara que ja he acabat amb "Victus" i estic a punt de començar "El vol de l'esparver", Ves a saber d'on vindrà això de l'"animoso", perquè diuen que Felip V tenia el cap un poc a carrerons... En tot cas, tens raó: un poc més de trellat i menys d'animositat ens hauria estalviat molta sang. Ja veus, començaren sent animosos i acaben --és un dir-- campetxanos... Salut i moltes gràcies!

      Elimina