Opinions, passions, i tres o quatre conviccions. Només.
"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster
Eleccions i presó. Al País Valencià cal una bona neteja, recomençar de zero. De motius no en falten, prou que ho sabeu. Només falta posar mans a l'obra, avui millor que demà.
En això estem, XeXu. Amb massa coses encara que juguen en contra nostra i a favor d'ells --com fóra tot de diferent amb una autèntica justícia...-- però decidits a que no ens facen callar. I cada vegada amb més veus, i més diverses, que ho demanen.
També jo ho estic, Carme. Però tenim memòria, i no ho farà de la mà de qui la van convertir en l'instrument de propaganda que tantes vegades hem rebutjat. Tornarà plural, objectiva, al servei de la gent i no del poder, i en el nostre valencià, el català de tots. Salut i moltes gràcies!
noi us planyo i em solidaritzo ...quins pebrots tancar una tv mentrestant la corrupció campa per on vol....i ara a part d'eliminar canal9 suposo que la promesa de deixar veure tv3 també s'ha eliminat ja que el mal govern va dir que era condicionat a que aquí poguéssim veure la tv valenciana....a la presó si haurien d'anar molts però em desmoralitza veure cada dia que només dicten presó pels febles, els maleits poderosos fan desfan al seu gust
Vull pensar que aquesta vegada la jugada els ha eixit malament, Elfree: per a massa gent --fins i tot per a molts dels seus-- el tancament de RTVV ha estat una jugada inacceptable en el fons i en la forma. Queda per veure, però, si això els passarà factura electoral, però almenys em fa l'efecte que si que ha servit per mobilitzar un sentiment de rebuig que és més general del que semblava. Tan de bo a les urnes es veja recollit també, i tan de bo arribe prompte el dia en que es faça justícia i qui haja de pagar ho pague amb totes les conseqüències. I quant a TV3, la volem també i la volem ja. Salut i endavant!
Ahir vaig estar veient, per Vilaweb, els vídeos dels diferents instants finals... quina imatge, per favor, quin país... potser no en som conscients, però són imatges de plena dictadura...
Una altra cosa però, vull dir, que si no rebento. El tancament de RTVV ha estat una vergonya, una humiliació, però el "periodisme" que s'hi ha fet durant tots aquests anys crec, en la meva humil opinió, que també ha estat una vergonya.
Que torni, per favor, RTVV, però que torni amb un aire totalment nou, amb periodisme de veritat, de qualitat, lliure de manipulacions, i en bon català a la manera de València.
Així ha de ser, porquet: hem d'aprendre del que ha passat, i no tornar a repetir unes errades que mai haurien d'haver-se comés. Però també cal recordar, ara més que mai, a la gent que des dins han estat tractant de fer front a la manipulació i les mentides, professionals que han fet una feina digna malgrat totes les dificultats --pense, sense anar més lluny, en els amics i amigues responsables del programa "Medi Ambient", una autèntica delícia fins i tot en els temps més difícils-- i que van acabar proscrits i bandejats per alguns dels qui, ara, han volgut aparèixer com a herois.
Han estat moltes les complicitats que han dut a aquest desenllaç patètic, i entre elles la de molta gent que no vam saber o no vam voler alçar la veu per denunciar el que era evident, potser perquè semblava que no anava amb nosaltres, o perquè era més fàcil canviar de canal... Però si hi ha alguna lliçó que he tret d'aquestes últimes setmanes és com pot ser d'important un mitjà de comunicació a l'hora de crear opinió, de donar veu a qui no la té i de fer visible --o invisible-- la realitat davant de molta, moltíssima gent. Això, i que no s'ha d'esperar a que les coses siguen irreparables per tractar de canviar-les. Salut i moltes gràcies!
29 de novembre serà a partir d'ara un dia de dol, no per la pèrdua d'una televisió, sí per la pèrdua d'un signe d'identitat, que podria agradar més o menys, però s'ha perdut o, millor dit, ens l'han furtat, amb nocturnitat i premeditació i traïdoria. Dia negre, molt negre, com el que ara es veu a la tv. Esperem que el futur sigui mol diferent. Ràbia i fàstic és el que sent des de fa uns quants dies.
No ens queda una altra eixida que agafar-nos a la possibilitat d'un futur diferent. Costa, a força de tants desenganys, seguir creient, i reconec que no és difícil caure en el desànim; però és l'únic camí que ens queda. Ràbia, fàstic i també cansament, però seguirem lluitant. I ells --manipuladors, covards, traïdors-- ho saben, i per això s'amaguen. Endavant i una abraçada!
Eleccions i presó. Al País Valencià cal una bona neteja, recomençar de zero. De motius no en falten, prou que ho sabeu. Només falta posar mans a l'obra, avui millor que demà.
ResponEliminaEn això estem, XeXu. Amb massa coses encara que juguen en contra nostra i a favor d'ells --com fóra tot de diferent amb una autèntica justícia...-- però decidits a que no ens facen callar. I cada vegada amb més veus, i més diverses, que ho demanen.
EliminaTornarà... n'estic convençuda!
ResponEliminaTambé jo ho estic, Carme. Però tenim memòria, i no ho farà de la mà de qui la van convertir en l'instrument de propaganda que tantes vegades hem rebutjat. Tornarà plural, objectiva, al servei de la gent i no del poder, i en el nostre valencià, el català de tots. Salut i moltes gràcies!
Eliminanoi us planyo i em solidaritzo ...quins pebrots tancar una tv mentrestant la corrupció campa per on vol....i ara a part d'eliminar canal9 suposo que la promesa de deixar veure tv3 també s'ha eliminat ja que el mal govern va dir que era condicionat a que aquí poguéssim veure la tv valenciana....a la presó si haurien d'anar molts però em desmoralitza veure cada dia que només dicten presó pels febles, els maleits poderosos fan desfan al seu gust
ResponEliminaVull pensar que aquesta vegada la jugada els ha eixit malament, Elfree: per a massa gent --fins i tot per a molts dels seus-- el tancament de RTVV ha estat una jugada inacceptable en el fons i en la forma. Queda per veure, però, si això els passarà factura electoral, però almenys em fa l'efecte que si que ha servit per mobilitzar un sentiment de rebuig que és més general del que semblava. Tan de bo a les urnes es veja recollit també, i tan de bo arribe prompte el dia en que es faça justícia i qui haja de pagar ho pague amb totes les conseqüències. I quant a TV3, la volem també i la volem ja. Salut i endavant!
EliminaAhir vaig estar veient, per Vilaweb, els vídeos dels diferents instants finals... quina imatge, per favor, quin país... potser no en som conscients, però són imatges de plena dictadura...
ResponEliminaUna altra cosa però, vull dir, que si no rebento. El tancament de RTVV ha estat una vergonya, una humiliació, però el "periodisme" que s'hi ha fet durant tots aquests anys crec, en la meva humil opinió, que també ha estat una vergonya.
Que torni, per favor, RTVV, però que torni amb un aire totalment nou, amb periodisme de veritat, de qualitat, lliure de manipulacions, i en bon català a la manera de València.
Així ha de ser, porquet: hem d'aprendre del que ha passat, i no tornar a repetir unes errades que mai haurien d'haver-se comés. Però també cal recordar, ara més que mai, a la gent que des dins han estat tractant de fer front a la manipulació i les mentides, professionals que han fet una feina digna malgrat totes les dificultats --pense, sense anar més lluny, en els amics i amigues responsables del programa "Medi Ambient", una autèntica delícia fins i tot en els temps més difícils-- i que van acabar proscrits i bandejats per alguns dels qui, ara, han volgut aparèixer com a herois.
EliminaHan estat moltes les complicitats que han dut a aquest desenllaç patètic, i entre elles la de molta gent que no vam saber o no vam voler alçar la veu per denunciar el que era evident, potser perquè semblava que no anava amb nosaltres, o perquè era més fàcil canviar de canal... Però si hi ha alguna lliçó que he tret d'aquestes últimes setmanes és com pot ser d'important un mitjà de comunicació a l'hora de crear opinió, de donar veu a qui no la té i de fer visible --o invisible-- la realitat davant de molta, moltíssima gent. Això, i que no s'ha d'esperar a que les coses siguen irreparables per tractar de canviar-les. Salut i moltes gràcies!
29 de novembre serà a partir d'ara un dia de dol, no per la pèrdua d'una televisió, sí per la pèrdua d'un signe d'identitat, que podria agradar més o menys, però s'ha perdut o, millor dit, ens l'han furtat, amb nocturnitat i premeditació i traïdoria. Dia negre, molt negre, com el que ara es veu a la tv.
ResponEliminaEsperem que el futur sigui mol diferent.
Ràbia i fàstic és el que sent des de fa uns quants dies.
No ens queda una altra eixida que agafar-nos a la possibilitat d'un futur diferent. Costa, a força de tants desenganys, seguir creient, i reconec que no és difícil caure en el desànim; però és l'únic camí que ens queda. Ràbia, fàstic i també cansament, però seguirem lluitant. I ells --manipuladors, covards, traïdors-- ho saben, i per això s'amaguen. Endavant i una abraçada!
Elimina