dimarts, 21 de juliol del 2015
Moments
Com és d'esperar en una planta que completa el seu cicle de vida dins del mateix any --un teròfit, diríem els botànics--, poca cosa havia de quedar, a hores d'ara, del seu esponerós esplendor primaveral. Però com que, com diu el llibre, per a tot hi ha el moment oportú i hi ha un temps per a cada cosa sota el sol, tenia interès per veure també el seu aspecte estiuenc, quan pràcticament tota la planta havia ja d'haver-se marcit i els fruits devien trobar-se en saó, perquè ja se sap que hi ha temps de plantar i temps de collir. I m'ha semblat que, també en aquest temps i en aquest estat --els botànics en diríem senescent--, les tramusseres del Benicadell segueixen sent difícils de confondre amb qualsevol altra espècie emparentada; si més no, mentre encara conserven, a l'extrem de les seues tiges ressecades, alguna de les característiques llegums i, amb elles, les llavors --els tramussos-- que, si tot va bé, començaran a germinar d'ací uns mesos en aquests mateixos costers esquerps i pedregosos; perquè ja ho diu, també, el mateix llibre: "una generació se'n va i una altra generació ve, però la terra roman sempre".
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Per un moment pensava que "el llibre" era del Masclans o del Bolós... ;-)
ResponEliminaJa veus, ignasi, aquesta vegada m'he posat un poc bíblic... La qual cosa, sense menystenir Masclans o Bolós, em fa pensar en el Dioscórides renovado de Font i Quer ;) Salut i moltes gràcies!
EliminaSabia que els tramussos eren una llegum , però no l'havia vist mai dins la seva beina.
ResponEliminaAra que ho pense, diria que jo tampoc, xavier. Els conreats són un poc més grans que aquests, però per les imatges que he vist, les llegums s'assemblen molt... Gràcies, salut!
Eliminano estic gaire versada en botànica , només dir- te que has maridat tramussos, que bons que son, amb literatura i cultura.....
ResponEliminaEls tramussos mariden bé amb quasi tot, Elfree... A Alcoi, sempre junt amb els cacaus --allò que anomenem, així en conjunt, una "mariscà(da)"--, són part indispensable de qualsevol "vermudet" digne d'aquest nom ;) Salut i una abraçada!
Elimina