A hores d'ara, els científics encara no han trobat una explicació satisfactòria sobre les causes que provoquen aquest estrany fenomen òptic. El cas és que, almenys que se sàpiga, aquest és l'únic exemple conegut al món en el qual un miratge, en lloc de fer creure a l'observador que hi ha un bosc que creix al mig del desert, crea exactament la il·lusió contrària.
La meua proposta per als Relats de la Carme, que enguany tornen a la seua ja tradicional cita estiuenca, i que posa clarament de manifest --la proposta, no la cita-- fins a quin punt necessite unes vacances, a veure si recupere un poc el trellat...
Jo també estic afectat pel miratge, perquè hi veig dunes.
ResponEliminaTu també? Em quede més tranquil, em temia que fóra només cosa meua... Ja són ben curiosos, aquests miratges inversos ;) Salut i moltes gràcies!
EliminaDoncs a mi aquest antioasi, em va omplir les sabates de sorra. (Vull aclarir, després d'haver llegit en Gasull, que només les sabates) segursment necessito més vacances que tu... He, he, he
ResponEliminaI també perquè la teva proposta m'ha fet gràcia i m'ha agradat molt. Us envejo aquesta mena de punt de vista diferent, i tan especial.
Gràcies, Pep!!! Una abraçada. M'enduc l'enllaç!
Si és que hi ha miratges que, de tan autèntics com semblen, espanten fins i tot una mica ;) (em va fer molta gràcia el relat de Joan, sempre traient petroli dels llocs més insospitats)
EliminaAra, ja, de vacances, a veure si agafem forces que el setembre es presenta animat; però ara, per fi, també amb camí per davant i amb ganes de canviar moltes coses... Moltes gràcies a tu, i una abraçada!
M'estàs dient que la duna en realitat no hi és?? Llavors jo també necessito unes vacances!
ResponEliminaÉs el que tenen els miratges, XeXu... Imagina els pobres caminants que, després de molts dies perduts en el bosc, creuen que han arribat finalment a un lloc obert i va i resulta que és només una il·lusió... En tot cas, unes vacances sempre van bé, espere que les gaudisques molt. Salut i una abraçada!
EliminaPobres nens del meu parvulari, la decepció que tindran quan els hi digui que el seu sorral es un miratge.
ResponEliminaEls nens tenen molta imaginació i segur que se'n sortiran, pons. Però la factura del subministrador de la sorra --comissions incloses-- s'haurà de pagar si o si, per més que siga un sorral imaginari... Salut i moltes gràcies!
EliminaBosc i sorra? Només falta el morter, l'excavadora i un llumí per a fer una nova edificació.
ResponElimina"Emprenedors", se'n diuen ara... Aquesta és l'actitud, Josep ;) Salut i moltes gràcies!
EliminaSabeu és una passada baixar per eixa duna de sorra. I a l'altra banda veure com avança i s'ho engul tot. Pins, el bosc sencer, fins i tot les construccions.Salutacions i bones vacances
ResponEliminaCrec que ho vam comentar al facebook, Mercé: tot i que hi he passat a prop, mai no he estat a la duna, espere que no passe molt de temps abans de deixar-me caure per allà. I, ja de pas, m'ha fet pensar en Guardamar (del Segura) i les seues dunes mòbils, que també van costar algun disgust al poble abans que s'hi feren les actuacions per a fixar-les (i on em sembla que també fa massa temps que no m'hi acoste). Una abraçada i bones vacances!
Eliminaja ja ben trobat Alfred!
ResponEliminaMoltes gràcies, Elfree :) Una abraçada i bones vacances!
EliminaJa veig que la calor ens fa veure les coses de maneres molt particulars... Abraçada!
ResponEliminaAmb el juliol que hem passat per aquestes terres, hem pogut veure de tot, ignasi; i només ens faltaven les pedregades d'aquests últims dies per acabar-ho d'arrodonir... Salut i moltes gràcies!
Elimina