Entre el Penyal d’Ifac i la Punta de Moraira, i encara més enllà cap al nord i cap al sud fins on la vista abasta, el territori urbanitzat domina aclaparadorament el paisatge. Quasi tot el trajecte del camí, presentat com a passeig ecològic, discorre de fet per l’espai sovint minúscul que separa els murs dels xalets i la vora dels penya-segats, i que només molt puntualment s’eixampla per deixar lloc a algun retall, quasi sempre oportunament integrat com a zona d’esplai o de descans per a residents i passejants, de la singular vegetació d’aquest sector del litoral de la Marina Alta; poc més que migrades restes del naufragi, no puc evitar pensar cada volta que m’aprope a aquesta costa que m’estime especialment i que trobe malgrat tot bellíssima, i és a aquesta bellesa innegable --causa última de tot plegat, pense també aquesta vegada-- que m’aclame. Si més no encara ens queda la mar, la nostra pàtria antiga; i la Punta de Moraira i el Penyal d’Ifac, a un extrem i a l’altre del recorregut, per donar testimoni de que no totes les batalles es van perdre. Almenys, no per complet.
Quins paisatges!!!
ResponEliminaEt quedes bocabadada mirant-los.
Aferradetes, Pep.
També a mi em semblen uns paisatges preciosos, Paula, i de fet diria que em recorden molt a alguns mallorquins (també, ai, pel que hem fet amb ells...). Amb tot, i amb els anys, he hagut d’aprendre també a posar de tant en tant entre parèntesi les batalles guanyades i perdudes, i encara que siga només per una estona limitar-me a mirar bocabadat la mar i els seus paisatges... Abraçada i moltes gràcies!
EliminaQuina costa més bonica malgrat el que dius de la urbanització d'aquestes zones! Preciosa!
ResponEliminaLa bellesa és, en el fons, la raó de tot plegat, Carme. I també he de reconèixer que, si fera una enquesta, crec que a una majoria significativa de la gent (i no solament la que hi va de visita; també, i especialment, als aborígens...) li sembla que ja està tot ben bonic tal i com està ara, que abans tot eren brosses i bancals perduts. Almenys, que allò que s’ha pogut salvar de l’asfalt i el formigó no es deixe perdre, i que les lliçons que hem après ens servisquen també per no haver de repetir una volta i una altra la mateixa errada. I com li deia a Paula, res de tot això no lleva per a que cada volta que hi vaig tracte de gaudir bona cosa de la mar, el paisatge... i un bon arròs a banda 😉 Moltes gràcies i una abraçada!
Elimina