El senyal encara recent del pas del foc (l'esgarrifós incendi que va consumir més de dotze mil hectàrees de les valls de la Marina l'agost del 2022, l'últim d'una llarga i lamentable llista) accentua més si cap el caràcter marcadament mineral del paisatge. De tant en tant, quan travessa el pedregar, és fàcil perdre el rastre del precari senderol i fins i tot en algun cas hem hagut de recular per trobar la traça bona i evitar algun pas un poc més compromès; quasi sempre, però, el camí és deixa resseguir sense problema sobre la carena que separa les valls de Gallinera i Alcalà, que és d'on venim. Feia temps que no caminàvem per aquesta banda de l'abrupta i penyalosa serra Foradà(da), i saber d'una ruta abalisada que la recorre, ens va acabar de decidir: es tractava sobretot de caminar, però sempre és millor fer-ho per allà on, mires cap on mires, hi ha tantes coses que val la pena veure. Encara que ja les coneguérem --quasi totes-- de tants anys i tantes caminades; encara que encara dolga haver de tornar veure-les cremades una volta més.
Quina peneta fa veure'ls tan pelats, però sí que semblen boniques les vistes.
ResponEliminaNo sé si ens convindria tenir una nau d'aquestes, per si de cas...
Espero que et recuperis molt aviat, treta la nosa que no et servia de res. ;-)
Aferradetes, Pep!
Moltes gràcies, Paula :) Encara amb alguna molèstia menor, però molt millor que abans de que metges i maquineta acabaren --per complet, espere-- amb els cudols. Aquesta volta atendré sense replicar la prescripció facultativa i m'ho agafaré amb calma, que tampoc no tinc cap presa...
EliminaSón ja molts els focs que han cremat aquesta part de les Valls de la Marina, l'últim especialment virulent i de petjada encara molt marcada en un paisatge que manté, o a mi m'ho sembla, un encant especial. Aquests últims anys, amb la sequera, no han ajudat gens al rebrot, que segur que més prompte que tard acabarà produint-se també aquesta volta; sempre ho fa, malgrat tot, fins i tot malgrat nosaltres... Una abraçada i moltes gràcies!
Una eixida molt interessant. Feia molt que no pujava al Xarpolar, i malgrat l'incendi, o igual també per l'incendi, el paisatge continua sent impactant, i s'entén molt bé la importància de la seua ubicació. Un lloc que mereix una excavació acurada, a veure si s'acompleixen les expectatives que genera i les teories que s'han exposat a partir del material que s'ha extret en les campanyes que es van fer en el seu temps.
ResponEliminaMolt bona la referència al videojoc, imagine que t'ho suggeriria la pantalla durant la desintegració del càlcul ;-)
Salut, mai millor dit.
Va ser una ruta entretinguda, Rafa, jo també feia temps que no hi anava i m'ha agradat tornar a veure la part que coneixia, i també el tros que no havia fet mai: llàstima del foc pel barranc del Terme, el Pelegrí i les Saleretes, tan de bo puguen tornar a recuperar-se prompte... No he pogut trobar referència de cap obra recent de restauració al Castell de Benissili, tan de bo que puguen finalment completar-se perquè el lloc ho mereix sobradament i, malgrat les intervencions que ja s'han fet, és bastant evident que ho necessita. I a veure si després li arriba també el torn al Xarpolar: com tu dius, és molt probable que una excavació sistemàtica del jaciment done més d'una sorpresa...
EliminaEl videojoc: en efecte, encara que siga entre les boires de l'anestèsia, això de veure en una pantalla com et trastegen per dins no deixa de ser bastant xocant i un poc inquietant; agraït als metges pel seu treball, per suposat, però indubtablement, preferisc els asteroides ;) Salut, moltes gràcies i una abraçada!