El nord, de nou

És molt probable que, fa alguns anys, m'haguera estès més amb això d'aprofitar per fugir de la calor, però vist com està anant l’estiu a Europa, les meues expectatives al respecte són més aïna limitades. A més, és evident que Frísia no és Islàndia, i l’única volta que he estat als Països Baixos recorde haver-ne passat (supose que per allò de la humitat) per a donar i vendre, així que amb no patir massa xafogor pel dia i poder dormir raonablement fresquet per la nit, ja em donaré per satisfet. En tot cas, l'objectiu del viatge que començarem demà i que ens durà per uns dies a les vores del Mar de Wadden no són tant els refugis climàtics com els naturals i, molt especialment, els culturals: si l’any passat va ser l'extraordinària Illa de Man i la seua voluntat per recuperar l'idioma, enguany ens hem proposat saber una mica més –sense cap més pretensió que la simple curiositat-- de la llengua frisona i el seu estat a la província neerlandesa en la què encara s'hi parla i on és cooficial. I si a més a més, entre dics, pòlders, aiguamolls i plataformes de marea, tenim la sort de veure foques o alguna àguila marina (les vaques i els cavalls ja els donem per descomptats), doncs molt millor encara... Ja vos contaré si això, oant gau, en Fryslân boppe!

Hauria pogut il·lustrar açò baixant de la xarxa alguna imatge de les illes, el Mar de Wadden o la bandera de Frísia, que té la seua gràcia i m'agrada especialment. Però segur que quan torne ja hauré fet de tot això unes quantes fotos, i m'he estimat més deixar-ho per llavors. El cas és que com que no estic caminant molt aquests dies, tampoc no sabia molt bé com fer-ho, i al remat he acabat per tirar ma del Montcabrer i el Mas de Llopis, que crec que van ser l'última eixida que vaig fer abans de la canícula. Relació amb Frísia? cap, evidentment. Però per una volta tampoc m'ho tindreu en compte, veritat?