Elemental

Saps que no hauries de fer-ho, que acabaràs perdent, que no estàs en l’edat i tot això i allò. Però acabes rendint-te, una vegada i altra, al seu caràcter indòmit, esquerp i un punt imprevisible, a les seues formes joves, rotundes i altives; oblides els camins coneguts, els laments i les confidències, assumeixes el risc i et deixes portar, reviscolant passions que creies oblidades... Tornes a la Serrella, deixant arrere altres muntanyes que també estimes –com un costum amable, com un costum pacífic— i t'enfiles paisatge amunt perquè de vegades necessites, sobretot, sentir.

Ahir, a una temperatura més pròpia de l'abril que del gener, sota un sol radiant i amb el regal imprevist de la boira dibuixant-li a la fondalada una costa imaginària, Serrella va tornar a ser tan generosa com sempre. I, com sempre, la seua llum va assaciar, ni que fóra per un moment, aquesta brusca, salvatge, amarga enyorança de la terra...