(La meua primera participació en un dels "jocs literaris" que proposa Jesús M. Tibau al seu magnífic blog Tens un racó dalt del món. Amb permís de feines, ocupacions i maldecaps diversos, faig propòsit de que no siga l'última...)
dimecres, 15 de febrer del 2012
Granotes i prínceps (235è joc literari)
Tots els historiadors coincideixen, això no obstant, en una observació primordial: si els últims membres de la dinastia regnant no s'hagueren distingit per la seua fe candorosa en els contes de fades i la més absoluta ignorància sobre la toxicitat de les granotes dendrobàtides (molt abundants en el país), la instauració de la República hauria pogut retardar-se encara durant molts decennis o, fins i tot, no haver-se produït.
(La meua primera participació en un dels "jocs literaris" que proposa Jesús M. Tibau al seu magnífic blog Tens un racó dalt del món. Amb permís de feines, ocupacions i maldecaps diversos, faig propòsit de que no siga l'última...)
(La meua primera participació en un dels "jocs literaris" que proposa Jesús M. Tibau al seu magnífic blog Tens un racó dalt del món. Amb permís de feines, ocupacions i maldecaps diversos, faig propòsit de que no siga l'última...)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
ostres, m'estàs asustant! vols dir que si baixe al riu en trobaré d'eixes???
ResponEliminaÀngels, tu per si de cas no les beses...
ResponEliminaPerò no patisques: d'aquestes --que per cert, trobe que són precioses-- només n'hi ha a Amèrica Central i del Sud. No t'has fixat que allí no tenen ni reis ni prínceps? ;)
Ostes, doncs... en el fons és una pena que no n'hi hagin...
ResponEliminaBona participació, molt original i en el teu estil.
La granota granota!! Mon dieu!! :)
ResponEliminamoltes gràcies per participar!
ResponEliminaEixa fe candorosa la tenim a casa nostra. Portem des del 95 besant granotes verinoses i així ens va, cada vegada més abduïts pels gripaus que dicten el nostre destí...
ResponEliminaSalut!
Moltes gràcies, Carme! Ja veus que, a la que m'encante un poc, em surt la vena biològica... ;)
ResponEliminaEn cada cas s'han d'aprofitar els recursos disponibles; igual ací el paper de granota el fan els gendres... o no. Salut!
Vraiment, Vicicle: granota, granota... i republicana ;) Amunt Llevant! (i visca la República!)
ResponEliminaGràcies a tu per les teues propostes, Jesús!
ResponEliminaCom sempre, molt ben trobat, Muntaner: entre els ingenus que encara creuen que sota la forma de llepaciris (o d'alcaldessa, posem per cas) s'amaguen realment prínceps o prínceses, i els que a força de llepar grupaus s'hi han convertit en adictes a les seues toxines, ja anem ben apanyats... Gràcies, salut!
ResponEliminaHem d'estar a l'aguait i no deixar-nos enredar.
ResponEliminaBona participació.
Cert, Montse, que es comença besant gripaus i a la que t'encantes ja te'ls estan fent tragar... Gràcies, salut!
ResponEliminaMolt bo! per ser la primera vegada...hi tens bona mà!
ResponEliminaMoltes gràcies, Elfreelang! Les granotes, que donen molt de joc; quasi tant com els princeps... Salut!
ResponElimina