En record d'aquells temps llunyans en que començàvem a comprendre que els divendres no eren un dia com els altres. I de
Donna Summer, que tantes vegades va posar veu i cara a les fantasies i les esperances nascudes al seu caliu. És divendres,
per fi, i la música ha de continuar. Bon cap de setmana!
Continuarem dansant el seu ball, més bé o més malament, amb menys traça o encert, amb més mal d'ossos o menys, però com ja va dir aquell altre monstre, la festa ha de continuar.
ResponEliminaAixí ha de ser, porquet. I ara potser més que mai, que la festa està esdevenint un fet subversiu entre tanta grisor general. Ens queda la seua música, i les ganes de --diguem-ne-- ballar-la quan arriba, per fi, el cap de setmana. Salut i que no pare el show, ni la música!
EliminaBon cap de setmana!
ResponEliminaGràcies, Jp!
Elimina