Cada any pense que no val la pena
complicar-s'hi molt, perquè de lloc, al patí, hi ha de sobres, i a
més és d'aquelles coses que encara no has acabat de fer-la i ja has de començar a desfer-la. Però com cada any, per aquestes dates, he
acabat dedicant una bona estona a apilar de forma més o menys
acurada la llenya que cremarà aquest hivern. I encara no he sabut
decidir-me sobre si allò que em mou a fer-ho, descuidant fins i tot
altres feines més urgents, productives i duradores, és algun tipus de mania per l'ordre i l'organització, o si simplement és una qüestió de sensibilitat
estètica. O potser és que, en el fons, totes dues coses venen a
significar el mateix.
Potser endreçar la flama perquè el tronc en sigui el suport. Per veure el bosc domesticat. Perquè fa goig.
ResponElimina:*
Potser és que enyores jocs com el tetris, o aquells de construccions com el tente o el lego...
ResponEliminaHome, una estiba de llenya ben posada... fa molt de goig al menys a mi m'agrada veure la llenya així.
ResponEliminaPer altra part és com una mena de seguretat simbòlica... tenim llenya per tot l'hivern... Jo ho entenc molt bé. I trobo que t'ha quedat molt ben posada...
Estic d'acord amb tot el que dius, però afegiria que també potser hi ha una altra raó per la qual t'estimes més ordenar llenya en compte de fer altres tasques més urgents: perquè es tracta d'una ocupació relaxant, per a la qual no cal pensar molt i ajuda a desconnectar d'altres ocupacions més estressants
ResponEliminaD'acord amb David, mentre amuntegues la llenya i l'apiles, estas pel que estas fent i és una manera de relaxar-te. Una vegada la feina feta, a calfar-se. Calfat bé i a gust. T'ho mereixes.
ResponEliminaUna abraçada,
La veritat és que m'heu fet pensar amb els vostres comentaris. I he de dir que crec que heu encertat un poc amb tots ells...
ResponEliminaCantireta, tens raó: perquè fa goig, ni més ni menys :) Però també pot ser que una llenya ben endreçada faça millor foc...
XeXu, al Tente i al Lego no, però al Tetris vaig estar mooolt enganxat. Bé, potser ho estic encara i no me n'havia adonat ;)
Carme, també tu tens raó i no hi havia pensat: hi ha alguna cosa d'especial --potser d'atàvic-- en la llenya ordenada, llesta per ser utilitzada, com una seguretat davant l'hivern que se'ns ve damunt...
Però crec que, al remat, hi ha molt del que diuen David i Mercè: és, sobretot, una forma de distreure el cap i de cansar el cos. I, ja de pas, de procrastinar una mica. la qual cosa no lleva que m'agrade --relativament-- I'ordre i l'art efímer ;)
Salut i moltes gràcies!