L'advertiment, a penes un xiuxiueig, va anar corrent per tota la secció: "alerta, que torna el malànima de Llopis!". Llopis l'encarregat, Llopis el traïdor, el gos servil dels amos, tornava una altra volta per comprovar que cap de les obreres no hagués abaixat el ritme febril de treball que, a desgrat de les jornades interminables i les condicions inhumanes de la fàbrica, imposava amb ma de ferro i sense cap consideració. Júlia, a penes una xiqueta, va fer un esforç per desentumir-se els dits, i amb els ulls fixes sobre la peça que anava creixent, va accelerar el ritme amb la vana esperança de passar desapercebuda. Mes que por, aquell home li produïa una aversió immensa, profunda, irracional: cada volta que li passava a prop, notava com els seus ulls es fixaven el seu petit cos i un calfred la recorria de dalt a baix. Fidel al seu ritual, Shamim l'encarregat se li va acostar per darrere: "vas molt lenta, Hasina, i ja saps que això no m'agrada, ni als amos tampoc. I és una llàstima, perquè si tu volgueres tot podria ser més fàcil, per a tu i per als teus..." En sentir el seu alè repugnant a tocar del bescoll, Hasina es va estremir de fàstic, però no va alçar el cap ni va moure els ulls de la tela; va respirar profundament, es va mossegar els llavis i va pensar en sa mare i els seus germans, que l'esperaven en la barraca miserable que ocupaven d'ençà que la fam els va dur a deixar el poble i buscar en Dhaka i les seues fàbriques una vida millor. Irritat pel desdeny de la jove però sense gosar dir res més, Shamim Llopis va fer un renec de menyspreu i va anar a buscar una altra presa més propícia; en sentir com s'allunyava, Hasina Júlia va respirar alleujada: unes hores més --quantes? quinze? vint?-- i podria dur a la seua família un grapat de monedes amb les què comprar alguna cosa per menjar.
La meua proposta per als relats conjunts de març. Amb referències --homenatges, es diu?-- a dos llibres que, per raons diferents, em van colpir profundament quan els vaig llegir. Potser per a nosaltres només són història; però hi ha encara al món moltes, massa petites obreres. I tots en som un poc còmplices.
Ens cal prendre consciència per ser més responsables en les nostres accions. Allò que fem, per petit que sigui, és important.
ResponEliminaJo també trobe que és així, Consol. Malauradament, és molt difícil dur aquesta responsabilitat a la pràctica diària, però no va malament tindre-ho present: el nostre poder com a consumidors és molt major del que ens pensem... Salut i moltes gràcies!
EliminaArggghhjj en Shamim, quin fàstic! Molt ben trobat el nom de la nena, Hasisna Julia, li queda molt bé.
ResponEliminaBon relat encara que crú... com la realitat. I gràcies per recordar-nos aquests tipus de campanyes, que deurien ser més conegudes... i deuríem de fer-nos vergonya.
Quins dos llibres són els que et van colpir?
Gràcies a tu, Ada! El primer --ho diu més avall ignasi-- "Jo confesso" de Cabré, de qui he volgut estrafer els seus extraordinaris canvis de temps i escenari; el segon, "Júlia", d'Isabel-Clara Simó: un relat basat en la revolució obrera del "Petroli", que va tindre lloc a Alcoi el 1873, i on hi ha una "petita obrera"... Salut i moltes gràcies!
EliminaÉs ben veritat, al mont hi ha encara moltes petites obreres, i segur que també molts casos com els que descrius al relat, en que alguns s'aprofiten de la situació i es valen del seu poder. En som còmplices, si volem canviar-ho ha saps què toca. Mans a l'obra.
ResponEliminaSi més no cal començar, XeXu: és ben sabut que aquestes coses passen, però és difícil tindre-les presents a l'hora, per exemple, de triar una marca o una altra de roba: el preu, i la comoditat, ens venç. Fa falta que hi haja una catàstrofe per a que en prenguem (un poc de) consciència... Hi ha un camí llarg, encara... Salut i moltes gràcies!
EliminaAquesta idea de barrejar el món d'aquí amb el de més enllà a través dels noms dels seus protagonistes m'ha semblat espectacular. Has fet una "cabrerada" (em refereixo a aquests jocs d'espai-temps que el gran Jaume Cabré fa als seus llibres, com a "Jo confesso"). Gran!
ResponEliminaHo he intentat, ignasi ;) Cabré és, en general, espectacular, però "Jo confesso" se'n surt de mida... Salut i una abraçada!
EliminaAdmiració pel teu relat, en contraposició a la repulsió cap els amos corruptes que col·loquen encarregats corruptors, expressament per a explotar encara més, si és possible, aquestes petites criatures, víctimes de la pobresa que el capitalisme genera.
ResponEliminaMoltes gràcies, Xavier! En tant que formem part del sistema, també nosaltres som d'alguna forma còmplices d'aquesta situació; però a anys llum, en tot cas, de la responsabilitat de qui promou activament aquestes situacions, o de qui simplement les tolera obscenament per obtenir simplement un poc més de benefici... Llegir, en la pàgina que enllace, com les empreses per a les que treballaven els morts en l'incendi de fa dos anys retarden les indemnitzacions que havien promès, resulta fastigós... Salut i moltes gràcies!
Eliminaboníssim relat! encara queden moltes petites obreres i molts Llopis lamentablement
ResponEliminaMoltes gràcies, Elfree! Potser els "Llopis" ara tenen altres noms i viuen molt lluny d'ací, però el seu paper segueix sent el mateix... Salut i una abraçada!
EliminaBon relat, aquest viatge al passat, ens obra una finestra d'oportunitat per aprendre i avançar en aquest present decebedor i en precari equilibri.
ResponEliminaMassa sovint el nostre "progrés" de hui es construeix sobre el patiment --ignorat però d'alguna forma consentit-- de molta gent... Allò que seria intolerable en els nostres pobles, no és ni notícia a l'altre costat del món. Tan de bo el futur siga millor, també --o especialment-- a aquell costat... Salut i moltes gràcies!
EliminaNomés espero que la Llei de Reforma Laboral no ens acabi fent tornar al segle XIX. De moment, anem pel camí.
ResponEliminaTens raó, Teresa: em tem que anem pel camí... Quan el benefici (el "creixement", la "competitivitat") ho justifica tot --o quasi tot-- malament anem. Per no parlar d'això del TTIP, que com més va sabent-se més por fa... Salut i moltes gràcies!
Elimina