Tancant el cicle

Primer va ser en flor, quan ens vam assabentar de la presència de les tramusseres valencianes a la serra de Benicadell. Després, i en el mateix lloc, vaig poder veure també els seus fruits (i amb ells, deia aleshores, "les llavors --els tramussos-- que, si tot va bé, començaran a germinar d'ací uns mesos en aquests mateixos costers esquerps i pedregosos"). Ara sabem que, si més no en aquests costers, tot sembla haver anat bé perquè hi ha centenars de petites tramusseres que han començat a créixer; però també els pocs tramussos que, sense massa esperances --i sense cap tractament previ-- vaig sembrar a casa en un cossiol, han començat a moure des de fa uns dies. Em diuen els companys que ho entenen que, a falta de la bactèria que estableix amb aquesta espècie una relació simbiòtica i que li facilita la fixació del nitrògen del sòl, allò més probable és que les meues petites plantetes cresquen amb dificultats, si és que arriben finalment a fer-ho. Pel moment, en tot cas, m'ha alegrat molt veure-les nàixer, i poder conèixer-les --i reconèixer-les-- també en aquest estat. El que encara no he decidit és si, amb aquestes plàntules, es tanca el cicle, o si més aviat el que fa és obrir-se; crec que ho deixaré en les dues coses alhora...