"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dilluns, 21 de desembre de 2020

Força major (relats conjunts)


Un segon abans de soltar les amarres, una ombra de dubte la va fer vacil·lar: ella sola, front al fred i a la foscor, aventurant-se en una fràgil embarcació sobre les aigües fètides i traïdores d’aquells pantans inhòspits que tantes vides s'havien empassat... Va bastar, però, el record de la seua pròpia imatge, reflectida poc abans en aquell maleït espill, per a que l'ombra es dissipara: calia actuar, era evident. Prou que va patir, feia només uns mesos, quan les circumstàncies no li van deixar cap altra possibilitat que haver d’apanyar-se-les amb els seus propis mitjans... Un estremiment li va recórrer l’esquena. Què hauria passat, si algú l’haguera pogut veure en aquells dies nefastos? I ara, l'espill ho havia deixat clar, no és que la cosa estiguera molt millor... No, no hi havia cap altra opció. Decidida, va començar a vogar; amb una suau remor, la barca va lliscar sobre les aigües fosques i silencioses. Sabia que no seria una tasca fàcil, i que hauria de fer front a multitud de reptes i a perills insospitats. Però ara estava segura de tindre el coratge per reeixir, i la recompensa bé que ho mereixia. Costara el que costara, per alt que fora el preu, arribaria al seu destí: una perruqueria.


La meua proposta per als relats conjunts de desembre. Certament, el quadre, el seu significat i el context victorià que l'envolta demanaven alguna cosa més profunda i reflexiva, potser fins i tot verdagueriana (Una barca va pel riu / d'una riba a l'altra riba, / fa cara de segador / la barquera que la guia...), però que hi farem... Deixem-ho, si vos sembla, en "basat --vagament-- en fets reals". 



12 comentaris:

  1. Arriba un moment que l'inevitable no es pot evitar i aleshores cal actuar. ;-D

    No m'esperava gens aquest final . Molt bo!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. L'he vista un poc desgenyada, a la Dama, i m0ha vingut al cap --mai millor dit-- la meua experiència amb les perruqueries tancades. Al final vaig acabar passant-me una maquineta d'aquelles i el resultat va ser dantesc.. Salut i moltes gràcies!

      Suprimeix
  2. Tampoc m'esperava aquest final, segur que la trobarà!!
    Bon relat!

    Aferradetes.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies, lluna! Espere que al trobe, i crec amb retallar un poc les puntes no en tindrà prou... Salut i abraçada

      Suprimeix
  3. Però si té els cabells molt macos! Potser li caldria pentinar-se una mica, però segur que se'n sortiria ella sola!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No seré jo qui opine sobre gustos capilars, XeXu ;) Estic segur que la Dama agrairia el teu comentari, però ja veus que estava pel canvi de look; potser a Shalott s'estilaven llavors un altre tipus de pentinats més elaborats... Salut i moltes gràcies!

      Suprimeix
  4. Respostes
    1. Amb una tasca de tanta responsabilitat la imatge és important... Moltes gràcies, salut!

      Suprimeix
  5. Jo també crec que li fa falta ... he, he, he... sempre sorprenents els teus finals!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Res, poca cosa, rentar i marcar i avant ;) Moltes gràcies, salut!

      Suprimeix
  6. Molt bon desenllaç final ! Felicitats !

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies, artur! Amb Alcoi (i la meua perruqueria habitual) tancats de nou per la COVID, em veig altra volta pensant en solucions d'emergència... Salut i abraçada!

      Suprimeix