En gran

Fins fa poc estava dedicada al botànic, micòleg i naturalista niçard Jean-Baptiste Barla, sobre qui probablement mai m'haguera interessat si no fóra per la mania d'escriure aquestes coses, però de la biografia del qual m'ha sorprès la seua contribució, amb la participació de diversos artesans i pintors, a la fabricació de motles de bolets amb finalitats científiques i educatives. Ara mateix, però --les vicissituds taxonòmiques no afecten només als caragols-- sembla prevaler l'opinió d'incloure-la en el gènere Himantoglossum, nom que ve a significar "llengua de corretja" i que s'adiu més al label inusualment llarg i estret d'altres parents que a les flors púrpures d'aquest. Siga com siga, l'actualment anomenada Himantoglossum robertianum, abans coneguda com Barlia robertiana, no solament és una de les nostres orquídies més espectaculars per grandària i aspecte, sinó que també sol ser, junt amb les molt més discretes abelleres fosques, de les primeres en aparèixer a les nostres comarques litorals i sublitorals. Comença, un any més, la temporada d'orquídies; i ho fa, com ha de ser, en gran...

H. robertianum, aquest cap de setmana passat, a Calp, Polop i Benissa (Marina Alta). Aquest pot ser, per a les orquídies i els orquidiòfils, un any magnífic.

D'acord, açò va d'orquídies. Però després del que s'ha dit, no puc estar-me de posar un dels models de bolets de Barla, exposat al Museu d'Història Natural de Niça, de la web del qual procedeix la imatge. A la pròxima volta que hi passe, he d'entrar precís a veure'ls; i si en vengueren, algun se'n vindrà cap a casa...

I encara, deixeu-me que afegisca una petita actualització, per si interessa: quan vaig escriure l'entrada no vaig voler dir res, tot esperant a la presentació oficial que es feia l'endemà; però al País Valencià, 2017 serà un bon any per a les orquídies. L'any, de fet.