Bany de verd

"Vaig anar als boscos perquè desitjava viure amb un únic propòsit: fer front, només, als fets essencials de la vida, i veure si era capaç d'aprendre tot allò que m'havia d'ensenyar. No volia descobrir, a l'hora de la mort, que ni tan sols no havia viscut". 

Henry David Thoreau, "Walden o la vida als boscos"

Menys ambiciós --pel moment-- que Thoreau, vaig anar als boscos només perquè em va semblar la millor opció per tornar a posar els peus a terra sense patir en excés la prevista calorada. Mentiria si diguera que no en feia, de calor, perquè en aquestes terres el ponent és el ponent t'hi fiques com t'hi fiques; però la diferència entre les estones que vaig haver d'eixir a sol obert, i la major part del matí, passat a l'ombra dels roures i les carrasques de la Font Roja, no admet comparació, o almenys a mi m'ho va semblar. Després dels banys de blau, tocava un bany de verd; sense misticismes innecessaris ni orientalismes que trobe un poc afectats, però igualment benèfic, estimulant i reparador. Potser perquè, en el fons, el Carrascal no és només un bosc, és el meu bosc: arbres amics, jardins de desigs, belles trobades...