L'endemà (relats conjunts)

Briton Rivière, 1890, Daniel's Answer to the King

--Però cari, no et poses així, t'assegure que és cert... hi havia la fossa, i el lleons, que no sé que li va agafar al rei Darius, pregunta-li-ho a ell...

--Ha! Tu et penses que jo em mame el dit, pocavergonya, malparit, faldiller... Així que el senyoret passa la nit fora de casa, que menuda tabola t'hauràs corregut, calavera, i no se li acut millor excusa que aquesta barbaritat, quina barra, com si jo fos idiota, ai senyor, el que em toca aguantar... Que l'han tingut tota la nit tancat amb lleons, diu, i m'apareix de bon matí sense un arrap i encara vol que m'ho crega, el torracollons... Però tu que t'has pensat, que estic bleda o que? Borinot, desgraciat! I el teu amigot Darius, un altre que tal, vaja dos perdularis...  I amb qui ha estat la gresca, aquesta vegada? Amb la bagassa de Babilònia? O una altra volta amb la casta Susanna? Casta, diu, la bandarra, com si no la coneguera jo...

--De veres que no, que va ser Yavhè, que em va salvar...

--A Yavhè no el fiques pel mig, carallot, descastat! Ai, si hagués fet cas a ma mare... "No et cases amb un profeta, filla, que són tots uns ganduls i uns bufanúvols; busca't un bon sàtrapa i no et faltarà de res". Quanta raó tenia, la pobra...




Després de molt de temps, torne a participar en els relats conjunts, en aquesta ocasió sobre allò de Daniel i el lleons amansits. Ja ho diuen, que ningú no és profeta a sa casa...