Han passat anys (quasi dos, de fet) i han passat moltes coses, des de l’última volta. Ja n’havien passat --algunes de bones i altres de roïnes, algunes rellevants i altres molt menys-- abans que el virus ho trasbalsara tot o quasi tot, també la memòria de les coses viscudes. I a mesura que passava tot el que anava passant, abans del virus i amb ell ja penosament present, em venia de tant en tant l’impuls o la temptació de retornar, una volta més, a escriure alguna cosa en aquesta línia ja decididament discontínua però que, en el fons i malgrat tot, sempre m’he resistit a donar com a definitivament tancada.
El cas és que van anar passant els mesos i els anys –quasi dos, ja veus----, els impulsos i les temptacions, i no ha estat fins ara que, al remat, m’he decidit. I crec que ha estat, bàsicament, perquè entre les coses, moltes, que han anat passant, hi ha que des de fa unes setmanes i després de pensar-ho molt (massa, potser) he deixat el lloc de treball i de certa responsabilitat que vaig començar a ocupar el juliol de 2015, i que ha resultat ser, més de cinc anys després, una experiència professional i personal francament intensa, indubtablement enriquidora però també –i diria que literalment-- esgotadora. Deixem-ho, pel moment, ahí.
Així que ací estic, de nou, adaptant-me encara a aquesta nova etapa (diguem-li de post- ex- subdirector) amb menys pressions i noves ocupacions, interessants però menys exigents, ajustant el pas a un altre ritme més pausat, i amb temps, molt més temps, per a poder dedicar-lo a coses estimables que, a poc a poc i de vegades quasi sense adonar-me’n, havia anat deixant de banda; la línia, entre elles, i vosaltres amb ella. M’alegre moltíssim de veure-vos de nou, de veres, espere que estigueu bé, jo seguisc descomprimint(-me) i ja anem parlant si això...
Doncs..., quina alegria tornar-te a llegir, amic! I si, com sembla, aquest nou càrrec d'ara teu de postexsubdirector és voluntari i meditat, benvingut siga, perquè crec que deu voler dir que tens clar de quina manera vols viure o de quina manera no vols viure. Segur que moltes altres causes i persones n'eixiran beneficiades. Que siga per a bé i gràcies per tornar.
ResponEliminaL'alegria és meua, Maria Josep! Amb totes les llums i les ombres, han estat cinc anys (i escaig) de Subdirector General de Medi Natural apassionants de veres, però també amb mitjans justets i amb un grau d'exigència (i d'autoexigència) notable, i el cansament acaba passant factura; i al remat, i en efecte, poder decidir el moment per fer-se al costat també és un luxe. Ara, adaptant-me al nou ritme ("Slow Pep"), i amb molta més qualitat de vida; vaja, que dorm i tot... Moltes gràcies per estar sempre ahi, una abraçada forta, amiga!
EliminaPodriem dir que sou un exdirector en funcions d'exdirector en funcions. Ben retornat.
ResponEliminaUn poc aquest ha estat el tema, Francesc: moltes funcions per a tan poc subdirector... I d'ex, ho reconec, tampoc s'està gens malament; qualsevol cosa, menys emèrit... Moltes gràcies, salut!
EliminaGairebé coincidim en el temps, no fa molt que torno a ser per aquí. Sempre m'han dit (els més majors), que la feina no ho és tot i plantejar-se renunciar a una feina, crec que és tenir molta valentia. La veritat és que sabem, de moment, que la vida només és una i, per viure més contents, hem de saber prioritzar. Espero que la descompressió sigui per a bé.
ResponEliminaBen tornat! 🍁
Quina alegria, lluna! Content de veure't de nou, i de que quasi coincidim en els retorns :) Jo també ho veig (ara) així: posats a prioritzar, el primer és viure (i més encara, quan hom té la sort de poder deixar un lloc de treball sabent que hi ha un altre al qual anar). Trobaré (trobe) a faltar algunes coses, no ho negaré; però visc molt més tranquil, ara; i això que encara estic a mig descomprimir... Moltes gràcies i una abraçada!
EliminaJo també M’alegro molt de tornar-te a veure i que estiguis bé, i que puguis intentar una no a vida menys estressant. Et desitjo molta sort. Jo també estic bé, de moment hem mantingut al virus a distància suficient.
ResponEliminaUna abraçada!
Carme! Content també de veure't i de que estigues bé! Poca broma amb el virus, a nosaltres ens va tocar a prop en el pitjor de la primera onada, però per sort des de llavors anem resistint... Pel demés, necessitava un canvi: entre la feina, innegablement estressant, i jo, manifestament estressable, havia de passar... Abraçada i moltes gràcies!
EliminaLa veritat és que, personalment, et trobava a faltar. Benvingut amic!!
ResponEliminauna abraçada
Jo també a vosaltres, Mercè, de veres :) Ens llegim i, en poder, ens veiem, que tenim trobades ja llargament pendents... Moltes gràcies i abraçada gran!
EliminaAquí seguim alguns, no sabem per quant temps més, però sempre disposats a rebre amb els braços oberts les teves tornades.
ResponEliminaContent (molt) de retrobar-vos, Mestre XeXu! La resistència bloguera, sempre plantant cara a instagrams, tik-toks o el que siga que s'estile ara, que estic un poc obsolet... Salut i moltes gràcies!
Elimina