"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimarts, 1 de desembre de 2020

Cinc (tristos) retrats

Vilhelm Hammershøi, 1901-1902, Fem portrætter


--I escolta, només cinc? Tan poca gent ereu llavors a la Penya Barcelonista de Copenhaguen?

--Que va, el que passa és que la majoria se'n va anar quan el Bayern ens va marcar el cinqué, que ja es veia vindre feia estona que la desfeta anava a ser històrica. Només nosaltres (i no sé molt bé per què, la veritat; per masoquisme, supose...) vam aguantar fins el final, quan Coutinho va marcar el dos últims; Coutinho, no t'ho perdes, que ja té nassos la cosa.

--Ja. I en això que va aparèixer el pintor...

--... En mala hora va aparèixer, però no vam tindre ànims ni per dir-li que marxara. Que hi farem, mira, almenys les nostres cares queden per a la posteritat com a testimoni d'aquella nit nefasta...


I, quan ningú hom pensava que l'any encara podria empitjorar, va i torna la Línia i les seues terribles i destrellatades propostes per als relats conjunts... No m'ho prengueu en compte, que estic molt desentrenat. I la ferida d'aquella nit --ai, aquella nit-- encara tardarà en guarir...



8 comentaris:

  1. Aquests cinc, si que van tenir "més moral que els del Alcoyano!" con diu la dita, i van ser fidels fins al final...per si de cas hi havia remuntada !! ;)
    Benvingut de nou i salut !!

    ResponElimina
  2. Reconec que jo també vaig aguantar patint fins el final; serà per això de l'Alcoyano, que em cau a prop ;) Salut i moltes gràcies, artur!

    ResponElimina
  3. Ara entenc perquè tenien tan poca xerrera aquests cinc.😉
    Bon relat!👏

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui, doncs si hagueres vist com em vaig quedar jo... Aquests semblen d'allò més jovial al meu costat ;)

      Moltes gràcies, abraçada!

      Elimina
  4. Doncs a mi sempre M’encanten i em fan riure els teus relats, des trellatats o no... bona i terapèutica proposta... potser de relat en relat, la ferida acabarà guarint.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Carme :) La ferida guarirà, segur --ben mirat, ni és la primera ni serà la darrera-- però entre això i el burofax, vaja setmanetes que ens van donar... Salut i abraçada!

      Elimina
  5. Home, quina mala bava, no? No et dic que no estigui ben trobat, les cares del quadre hi escauen perfectament. Però mira que que recordar-nos aquella nit...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Culpa del pintor, amb tantes coses com hi ha per retratar ;) Però no patisc, estic convençut que en guanyar tres o quatre Champions més ho superaré... Salut i moltes gràcies!

      Elimina