Les flors grogues del narcís blanc

La nadala menuda o narcís blanc, del qual ja he parlat ací alguna altra volta, és l’espècie de Narcissus més habitual a aquestes comarques i una de les més corrents i conegudes en el conjunt del País. Descrita el 1773 per Antoine Gouan de les muntanyes de l’entorn de Montpeller, sembla que el nom dubius (dubtós) amb que la va batejar es deu a la dificultat per distingir-la d’altres espècies de nadales de flor blanca, de les quals es diferenciaria sobretot per la seua menor grandària, mentre que les característiques flors grogues de l’almesquí serien suficients per a impedir la confusió amb aquesta espècie, amb la qual conviu en ocasions a les nostres terres. Hi ha vegades, però, que el color poc jugar males passades, perquè les flors d’alguns narcisos blancs són, a desgrat del que cabria esperar pel seu nom, més o menys clarament grogues. De fet, és molt habitual que les poncelles de Narcissus dubius mostren tons groguencs o verdosos, que van tendint cap al blanc a mesura que les flors van madurant; però en ocasions, els tons grocs més o menys vius persisteixen tot al llarg de la floració, donant-li a les plantes que els mostren un aspecte enganyosament semblant al ja esmentat almesqui, del qual en tot cas és fàcil distingir-les per les seues fulles, mes amples i planes que en aquest.

Pel que sé, l’esporàdica presència d’exemplars de flors grogues entre els narcisos blancs –en aquest cas, en una població de Serra de Mariola-- s’havia posat de manifest en algunes localitats valencianes i murcianes de l’espècie, i podria estar relacionada amb el propi origen de la mateixa: segons les dades disponibles, N. dubius s’hauria originat per hibridació entre altres dues espècies de narcisos, N. papyraceus (amb flors blanques) i el mateix almesquí, N. assoanus, amb la posterior estabilització de l’híbrid --que hauria esdevingut fèrtil-- i la multiplicació dels seus cromosomes. De fet, tots dos fenòmens (la hibridació i la poliploïdia) semblen molt habituals en aquest gènere i contribueixen, junt amb l’abundància de formes cultivades des d’antic, a complicar el seu tractament taxonòmic, en especial en la Península Ibèrica, on sembla que es va originar a principis del Miocè i on s’ha diversificat notablement. Ignore quins són els mecanismes genètics i metabòlics que donen lloc a aquests exemplars singulars (l'aspecte dels quals és molt semblant a l'híbrid entre el narcís blanc i l'almesquí, descrit per Pius Font i Quer com a Narcissus x pujolii), ni si se li pot atribuir cap significat ecològic o adaptatiu, per bé que tot apunta a que no és el cas. Així que, ara com ara, el cas dels grocs narcisos blancs queda com una d'aquelles coses de botànics que de tant en tant apareixen per ací, una més de les curiositats d’aquest grup fascinant del qual encara ens queda molt per conèixer; com de quasi tot, de fet.

De dalt a baix: flor blanca típica de nadala menuda, de Benicadell; flor d'un exemplar groc de la mateixa espècie, a Mariola; flor immadura (groguenca) en un exemplar de flors blanques de la mateixa població mariolenca; i narcisos blancs tìpics, també de Benicadell.  N. dubius és una espècie hexaploïde, és a dir, amb sis jocs de cromosomes, quatre provinents de N. assoanus, i dos de N. papyraceus.