"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dijous, 6 de maig de 2021

Designis divins (relats conjunts)

Jan Brueghel el Vell, 1613, Entrant a l'Arca (o eixint d'ella?)

 --Si, ja sé que ha estat Jahvè qui ho ha disposat així i que no en queda una altra que fer-li cas, no cal que m'ho repetisques. Però això no lleva que no entenga res, Noè. I menys a aquestes alçades, després d'haver fet tota la feinada, amb els animals recollits i el Diluvi a punt d'esdevindre...

--Jo tampoc no ho entenc, dona, t'ho puc assegurar. Però el Senyor ha estat clar i concís, i no m'ha deixat ni obrir la boca, així que dis-me què havia de fer... Si ens ordena que desallotgem l'Arca, que al remat va ser ell qui ens va manar que la férem, doncs no hi veig cap altra eixida. L'hauries d'haver sentit: que s'ha demostrat que el sector Diví és molt menys eficient que el privat per a gestionar determinats serveis, que si el dèficit estructural del Cel ha arribat a extrems que no es poden assumir...  

--En poques paraules: que ha venut l'Arca i ens ha fet fora, vaja. I què farem ara nosaltres? I els animals?

--No l'ha venuda, n'ha privatitzat la gestió; m'ha insistit molt en el concepte, i en que no hem de fer cas a la demagògia populista i bolivariana, que la veritat no sé molt bé què deu ser. Diu que l'Arca, com a tal, seguirà funcionant tal i com estava previst, i millor encara, perquè a partir d'ara ho farà sota uns altres paràmetres d'eficàcia i rendibilitat, sense cost per a la Divinitat i amb molta més llibertat d'actuació, perquè hi haurà menys burocràcia que l'entrebanque... Quant a nosaltres, m'ha explicat no sé què d'adherir-nos voluntàriament a un ERO, expedient de regulació d'ofegament, però que m'ha de passar unes sol·licituds per a emplenar i ja anirem veient-ho. I dels animals, diu que si cal ja en crearà uns altres quan escampe, però que és evident que en aquesta conjuntura cedir el seu lloc a persones brillants i amb cert nivell adquisitiu és molt més intel·ligent, que a la llarga ajudarà a la sostenibilitat econòmica del projecte i que, en tot cas, les coses són com són i ell és Déu i jo no sóc qui per qüestionar-lo. 

--De veres, no comprenc quasi res de tot el que em dius, però no m'ho esperava gens, això, del Creador, quina decepció... Ja sé que és una blasfèmia, però potser ens hauria anat millor si des del principi haguérem fet costat al Dimoni.

--Ui, no cregues, el Dimoni també estava a la reunió, sembla que té accions en la unió temporal d'empreses que se'n farà càrrec de tot plegat. L'hauries d'haver vist, amb aire de satisfacció, assegut a la mateixa taula entre Déu i un tal Florentino, que no sé exactament què hi pinta en tot açò...


La meua proposta del mes per als relats conjunts. Ja veieu, tota la vida convençut de que Déu era keynesià, i va i resulta que va ser ell qui va inventar el neoliberalisme (noè-liberalisme, en aquest cas...). Desenganyem-nos: és trist reconèixer-ho, però Ayuso té raó...



8 comentaris:

  1. Els mals exemples arriben al cel, ni déu es lliura del Florentino i tots aquests aprofitats... o potser vols sir que és ell que ja va començar així? On anirem a parar, ho tenim magre. Sort que no va parlar dels independentistes, que encara sortiríem més escaldats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una divinitat dinàmica i emprenedora (el que vindria a ser una divinitat com Déu mana) ha de saber-se adaptar a les circumstàncies i aprofitar les oportunitats, Carme. Ara, si jo fora Déu (o el Dimoni), desconfiaria de Florentino: a la que s'encanten, s'ha fet amb el Cel, amb l'Infern i si m'apures amb el Purgatori, i els ha fet fora a tots dos. I no vull ni pensar on ens col·locaria, als independentistes... Abraçada i moltes gràcies!

      Elimina
  2. Ha,ha,ha, tens cada idea per a riure una bona estona!:
    ERO, expedient de regulació d'ofegament o el noè-liberalisme.
    Has aconseguit treure'm la son. 😉

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, lluna :) La ironia com a teràpia, ja saps; però que no ens falta mai la gana de riure, i de fer riure a qui apreciem. Salut i abraçada!

      Elimina
  3. La presència d'en Florentino està totalment justificada perquè només ell té el poder d'incloure certes clàusules al contracte que ni al dimoni se li poden acudir. Gràcies a ell, si aquesta privatització dona beneficis, se'ls quedarà tots l'empresa privada. En canvi si tingués pèrdues, se'n faria càrrec el sector diví. Negoci rodó... un cop més.

    Ben trobat el relat i força divertit (m'ha fet riure això del "Noè-liberalisme"), tot i que en el fons el tema no fa gens de gràcia. 

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Mac! :) Una volta més, recorrem a la ironia però és cert, no està la cosa com a per a bromes. Tan bon punt remunte un poc l'economia, em veig l'arca reconvertida en creuer de luxe per a milionaris. I Noè i família, encara tindran sort si els deixen fer de cambrers...

      Crec que Florentino està ara capficat en llançar un Superparadís, que competiria amb els cels de les diferents religions i al que només podria entrar-se per invitació expressa... seua. Confiem en que no ho aconseguisca, o almenys en que no ens hi arrossegue... Salut i abraçada!

      Elimina
  4. Està clar que per ser ric s’ha de mantenir bona relació amb els polítics poderosos, i per ser un polític poderós s’ha de ser amic dels rics, podem fer una neteja del sistema i tornar a començar? A veure si aquesta vegada em toca ser ric per variar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Diuen que estem fets a imatge i semblança, Pons, però és evident que uns més que els altres. Al remat, el Diluvi anava a ser un reset, i ja veus... Salut i moltes gràcies!

      Elimina