"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimarts, 18 de maig de 2021

Rellogades

Fa unes setmanes, ho contava ací mateix, eren les sociables i desimboltes abelleres blaves les que hi destacaven esplendoroses entre l'herbassar, tot i que encara s'hi percebia entre elles el rastre de les fosques que les havien precedit. A hores d'ara, han estat les blaves, de les quals només queda alguna resta secallosa a punt d'alliberar les seues últimes llavors, les que han deixat el seu lloc a les flors d'abella, més discretes i menys sociables que aquelles però destacant igualment al mig d'un pradell molt més crescut... Supose que és el que passa amb els bons veïnats: que tan bon punt un inquilí hi deixa lliure un lloc, no falta qui s’afanya a reocupar-lo. Més encara quan es tracta de parents pròxims que, pel que es veu, s’apanyen rellogant-se entre ells d’allò més bé; o almenys, això és el que aparenta.





Sabreu perdonar-me que torne a les floretes després de fer propòsit d’obrir un poc el focus, però de tant en tant el detall ens surt al pas i no hi ha més remei que tornar a concentrar-hi l’atenció, perquè maig està sent un mes propici i a un li costa resistir-se quan a la vora del camí hi apareixen els primers curraians, els limodors abortius o els sempre interessants botonets de gos (l’Anacamptis champagneuxii el nom de la qual fa tanta gràcia als meus amics, però que no té a veure amb el cava sinó amb el botànic francés Anselme-Benoït Champagneux, a qui va ser dedicada). O les mateixes abelleres, de les quals he anat completant darrerament la collita de l’any amb alguna localitat que no coneixia de l’aranyosa i, sobretot, amb un tipus de becada que hi ha qui considera una espècie diferent (amb el nom d’Ophrys santonica) per la revora groga del label, però sobre la qual, com em passa amb moltes altres formes del gènere, encara no m’he format una opinió definitiva; opinió taxonòmica, s’entén, perquè pel demés, la trobe tan bonica com tota la resta. 







12 comentaris:

  1. He de dir que m'ha fet gràcia això de fer com els veïnats que marxen i deixen el lloc als nous inquilins.
    M'agraden totes, però crec que més pels colors que per les seves diferències. I m'agrada com ho expliques, tot i fer-me un embolic amb els noms.

    Aferradetes i molt bon vespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, lluna :) Em sap un poc mal quan comence a abusar dels noms --que jo també m'hi embolique, no cregues-- però de tant en tant em perd el botànic que vaig ser...

      La natura va canviant contínuament, tot i que molts d'aquests canvis ens passen desapercebuts fer falta de temps o d'escala per copsar-los. Però d'alguna forma, ve a ser així: uns veïns van deixant pas a uns altres, fins que es torna a repetir el cicle... Una abraçada i moltes gràcies!

      Elimina
  2. Reboniques, amb formes inimaginables des de la distància. Encuriosides, atrevides, bufones ...i amb vida! Sembla que ens miren i atrapen. Això és el que em transmeten.
    Gràcies per acostar-nos-les!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, Llum! No cal anar molt lluny per trobar moltes altres plantes tant o més boniques que elles, però les orquídies tenen un encís especial que no sóc capaç d'explicar. Potser és, com tu dius, que ens atrapen... Salut i una abraçada!

      Elimina
  3. Per què t'hauríem de perdonar, si ens encanten les flors i encara més com ens les expliques... no ens cal. Al contrari, gràcies per les teves flors i per explicar-nos el relleu dels inquilins.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Carme ;) A voltes em fa por posar-me un poc pesat, però em costa resistir-me quan trobe aquestes coses per la serra... o al costat de casa. Salut i una abraçada!

      Elimina
  4. Admiro els teus coneixements. Saps els noms dels ocells, de les muntanyes, o com en aquest cas de les flors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Només és pràctica, xavier (bé, i la mania de poder posar-li el nom a quasi tot). Queda tant per saber, i sobretot per veure... Una abraçada i moltes gràcies!

      Elimina
  5. La part bona de fer fotos a les flors es que no s'escapen com passa amb els bitxos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment cert, Pons. I així i tot, n'hi ha que en són difícils (almenys per mi, que de traça vaig més aviat justet); la sort és que, com que no marxen, pots anar tirant-ne fins que alguna queda passable... Salut i moltes gràcies!

      Elimina