"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dilluns, 3 de maig de 2021

Carpe vernum


Avança l’estació, a les serres que m’envolten, entre boires i núvols i ullades de sol i pluges lleugeres i no tan lleugeres, que ve a ser més o menys allò que s’espera, meteorològicament parlant, d’una primavera mediterrània digna de tal nom. També la fenològica, després d’uns inicis vacil·lants, ha acabat imposant-se finalment, amb la floració animada a més a més per unes condicions que les nostres sofertes i tenaces plantes agraeixen visiblement. Quant a mi, alliberat ara com ara de tràfecs excessius i astènies enutjoses, seguisc amb la dinàmica, encetada ja fa uns mesos, de no deixar passar cap ocasió per agafar camí, i menys en aquestes circumstàncies en què hi ha tant per veure i tantes ganes de mirar-ho. I en això estem, ara com ara: caminant sempre que es pot per vall o per muntanya, a cosa feta de vegades quan es tracta de retre un homenatge merescut a belleses conegudes, però quasi sempre amb l’ànim de deixar-se sorprendre, amb un ull a les flors i un altre als paisatges, per allò que la primavera tinga a bé posar-nos a l’abast. Carpe vernum, doncs, que ja en vindran unes altres, de millors i de pitjors, i tractarem també d’aprofitar-les; però almenys, de la d'enguany, que no es diga que no n’hem pres tot allò que s’ha pogut. De flors, i de la resta.
Sarà un volto chiaro.
S'apriranno le strade
sui colli di pini
e di pietra…

I fiori spruzzati
di colore alle fontane
occhieggeranno come
donne divertite:
le scale le terrazze le rondini
canteranno nel sole.

S'aprirà quella strada,
le pietre canteranno,
il cuore batterà sussultando
come l'acqua nelle fontane –
sarà questa voce
che salirà le tue scale.

Le finestre sapranno
l'odore della pietra e dell'aria
mattutina. S'aprirà una porta.
Il tumulto delle strade
sarà il tumulto del cuore
nella luce smarrita.

Sarai tu – ferma e chiara

Cesare Pavese, "Primavera"



Entre les "peregrinacions" habituals en aquesta època (els “a cosa feta”, que deia abans) hi ha la d’anar a Mariola a veure algunes orquídies especialment significades per rares, per boniques o per totes dues coses alhora. La purpúria –o de dama-- que il·lustra aquestes ratlles és una d’elles; les meues fotos no li fan justícia, però sembla que la d'enguany està sent, també per ella, una bona primavera... 



8 comentaris:

  1. Per a mi, com la de l'any passat, està sent una primavera com a poc estranya. M'alegra moltíssim veure com pots gaudir del vall i de la muntanya.
    Un preciós poema, gràcies per compartir-lo.

    Aferradetes.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Queda encara un poc d'estranyesa, lluna, i no hi ha per menys perquè les coses encara estan lluny del que voldríem que foren; però amb tot, per a mi esta sent una primavera totalment diferent, i n'he fet propòsit d'aprofitar-la tot el que puga. Bé, la primavera, l'estiu i tot el que vinga després...

      M'encanta Pavese tot i la seua malenconia (o potser precisament per ella), i feia temps que no hi tornava. M'alegra que t'haja agradat :) Salut i abraçada!

      Suprimeix
  2. Molt bé, a gaudir dels camins, de la primavera, de les orquídies i de tot plegat.

    M'ha agradat molt el poema, se t'emporta tumultuosament, com el carrer, com el cor.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. "Se t'emporta tumultuosament"! Quina forma més encertada de dir-ho, Carme. Poesia parlant de poesia...

      Aprofitar els dies, sempre que es puga. I les setmanes, les estacions... I la poesia. Abraçada i moltes gràcies!

      Suprimeix
  3. A banda de les teves orquídies salvatges, al Principat ens ha arribat l'enrenou que els blauers han engegat amb la figura d'Enric Valor.
    Estem amb vosaltres, germans:
    ENRIC VALOR, PER SEMPRE

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies, xavier! Tinc per Valor una estima especial, per afinitat geogràfica i per la seua capacitat d'observar i descriure la natura com pocs han reeixit a fer-ho. Realment, la seua és una figura extraordinària --com a persona, com a escriptor i com a investigador-- i, com s'ha dit aquests dies, l'absurda jugada de la dreta mutxamelera només ha servit per posar-ho encara més de relleu. Salut i una abraçada!

      (Està sent un bon any per a les orquídies salvatges; espere no fer-me massa pesat, però potser encara li hauré de fer lloc a alguna abans que s'acabe la primavera... ;)

      Suprimeix
  4. Una boba primavera que ens esta deixant gaudir d'ella i la natura que ens envolta. Com sempre, un placer llegir-te ;-).
    Jordi el socarrar ;-)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ja saps que el plaer és meu, Jordi; de veure't per ací, i de compartir caminades primaverals (i bascositats fotogràfico-botàniques) per aquestes serres. Abraçada i moltes gràcies!

      Suprimeix