"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



diumenge, 8 d’agost del 2021

Imatges d'agost

L'agost, a Mariola, és la llum implacable de l'estiu i el cel d'un blau immaculat, la remor del vent entre les branques, l'aroma balsàmica dels pins i el brunzit eixordador de les cigales. Però també ombrívoles penyes cobertes d'heura i de falzia, el recer amable i anhelat d'una clapa de carrasques, la verdor invicta dels marfulls, i les fonts, sobretot les fonts, que majoritàriament es resisteixen, malgrat algunes baixes temporals, a rendir-se als rigors de l'estació. L'agost, a Mariola, és tot això, i recórrer durant hores les sendes sense trobar a ningú més, decidir que no tots els dies cal fer cim i seure a la vora d'alguna de totes aquelles fonts, només pel gust de gaudir sense presa de la música de l'aigua que s'escola, com el temps, muntanya avall, i pensar en la vida, i en Chopin.







6 comentaris:

  1. Un plaer molt dolç, el silenci del camí, només interromput pel remor de l'aigua i les aus que celebren la vida i pensar o deixar la ment en blanc. En Chopin tampoc és mala opció. 😉

    Aferradetes, Pep.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les fontetes les floretes, tots els seus raconets. L'estimada Mariola ens dóna vida.
      Tot i que ho diem amb diminutius, el seu valor és ben gran!

      Elimina
    2. Chopin ajuda molt, Paula, i tens raó en que se n'adiu molt bé amb la remor de l'aigua ;) Feia molta calor, l'altre dia a Mariola, i va ser sobretot això el que em va persuadir de canviar plans, però la veritat és que no me'n penedisc; caminar sol i sense presa, només pel gust de fer-ho sense anar necessàriament enlloc, és també un autèntic luxe... Moltes gràcies i una abraçada!

      Elimina
    3. Que et diré, Llum, de Mariola i els seus racons que tu no sàpigues... Potser és per això, que fem servir diminutius: com una mostra de respecte. Abraçada i moltes gràcies!

      Elimina
  2. Tal com ens en parles, estar per Mariola per tu és com estar a casa. Deus anomenar-ho llar, fins i tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, XeXu: de totes les que m'envolten, si hi ha alguna muntanya a la que podria anomenar "llar", crec que seria la Mariola, la serra de la què més he escrit i la primera que veig cada dia quan m'aixeque. I amb tot, seguisc tenint la impressió que encara no la conec, i cada volta que hi acoste hi trobe alguna cosa nova... Salut i moltes gràcies!

      Elimina