Comence hui mateix la segona part de les vacances, discontinues també enguany, i me n'adone que, d'alguna forma i arribats a aquest punt, totes les accepcions del verb agostejar em fan paper: referma amb força la calor, es perd la poca ufana que encara resistia, i les serres i els camps i els rius i el cap mostren ja de forma concloent l'efecte esllanguidor de l'estiatge. Però crec que em quede, sobretot, amb allò d'anar a pasturar altres rostolls, entenent com a tals, en aquest cas, nodrir-me per un temps d'uns altres verds i uns altres blaus. Plegue veles doncs, i xorre també xarxes (socials) per una temporada, fins que arribe el moment, d'aci poc temps, de canviar de mes i de verb i poder dir, amb el poeta, "Voluptuosament desfaig camí / sense anar enlloc. Jo també setembrejo". Bon estiu, i fins ben prompte!
Amb aquesta foto donen ganes d'agostejar, per molta calor que faci (i en fa per donar i regalar).
ResponEliminaBona pasturada i ens veiem per setembre!
Aferradetes, Pep.
Bon agost i que agostegis feliçment.
ResponEliminaSetembrejar també té la seva gràcia.
Fins aleshores, Pep. Una abraçada.
Bones vacances i al Setembre, ens trobarem de nou en algun camí !.
ResponEliminaSalut !.
Que tinguis un bon setembre com pel que sembla has tingut un bon agost.
ResponElimina(Que bons els Credence! Quan tenia uns setze anys em vaig comprar una camisa de llenyataire com la del J. Fogerty i quan em va sortir pèl a la cara em vaig deixar barba com el bateria...)
Moltes gràcies a tot@s! Setembrejant ja plenament, he de dir que no ha estat un mal estiu, com espere que el vostre haurà estat també excel·lent. Salut i abraçada! (i visca la Credence i les camises del Fogerty ;)
ResponElimina