Bé, ho he de reconèixer: després de pràcticament dues setmanes de pluja i núvols, veure el sol traspuar des de fa una estona en el cel encara tèrbol ha estat una agradable sensació. Més encara, després del final sonat amb què ens va obsequiar ahir el temporal (més de cent litres damunt de casa, però amb registres que superen els dos-cents, a afegir a tot el que ja havia caigut fins el moment, a alguns llocs del Comtat i les Marines) i d'un matí de pujada a la Foradà, encara un poc més màgica hui entre boires i plugims, amenitzada pels intents sovint infructuosos d'esquivar tolls i bassals i per la vida que comença a esclatar pertot arreu, i que ben aviat --diuen els pronòstics que potser encara tindrem algun arruixonet els pròxims dies, però que després el sol s'acabarà instal·lant per una temporada-- se'ns mostrarà sota una llum ben diferent. I a mi, ho de reconèixer, tampoc m'ha de saber gens greu.
Impressiona la força de l'aigua i la quantitat que hi ha, per aquí a prop no hi ha cap torrent, per això em quedo amb la bocabadada en veure-la, déu n'hi do!.
ResponEliminaPer aquí s'ha aturat avui, en tenia moltes ganes de veure una mica de sol, que ja semblàvem granotes, però segueix el cel sense estar net del tot.
Aferradetes, Pep.
S'han vist imatges aquests dies que impressionaven de veres, Paula. Tot i que per aquestes terres estem acostumats als temporals, sempre resulta sorprenent i corprenedor veure com l'aigua reclama la seua propietat: que el riuet esquifit i pacífic al que baixe tan sovint a passejar siga per uns dies un corrent furiós i incontrolable em meravella...
EliminaLa veritat és que tret d'una ulladeta de sol que va sortir precisament quan estava escrivint l'entrada, ací tampoc acaba de fer net: no plou --demà, crec-- però els núvols han tornat i crec que en tindrem encara per uns dies. I després fred, que no acabem veient caure alguna volva a la muntanya... Una primavera interessant, aquesta... Abraçada i moltes gràcies!
Que preciós, tot i misteriós amb les boires! Ara, no cal dir que quan surti el sol, estarà tot net, lluminós i espectacularment verd i florit.
ResponEliminaSempre m'ha agradat caminar amb boira, Carme, les imatges que deixa són bellíssimes i tot pren un aire nou i diferent, com si ho coneguérem tot per primer cop. I tens raó: sembla que el sol vol fer-se de pregar una mica més, però quan finalment es decidisca tot apunta a que serà una gran primavera, i ja n'hi ha ganes... Salut i abraçada!
Elimina"En aquest país la pluja no sap ploure..." canta el mestre de Xàtiva.
ResponEliminaI una volta més ho canta amb raó, xavier... Almenys, i tret d'algun ensurt d'abast més aviat limitat, sembla que no hi ha hagut massa danys greus, que no es poca cosa vistes les xifres: a la Vall d'Ebo, a l'interior de la Marina Alta i relativament a prop de casa, només el mes de març els han plogut 1.070 litres, però d'estacions per damunt de 400 l n'han hagut unes quantes... Abraçada i moltes gràcies!
Elimina