No et dic jo que això de poder clavar-li el ganivet a Bob Esponja, Hello Kitty o algun personatge de Disney no puga resultar un acte catàrtic i alliberador, tot i que si del que es tracta és d'esquarterar --encara que siga en efígie i de xocolata-- "tota mena de temes vinculats amb el FC Barcelona" ja no m'apanya tant el simbolisme... En tot cas, com que nosaltres som (com el Gremi de Forners lleidatà) de les de tota la vida, m'estalvie plantejar-me aquest dilema moral. I esclafir-los per sorpresa en un front propici i oportunament desprevingut, també pot alliberar bastant: "...ací et trenque l'ou".
Un matí preciós, el de hui, per a fer una ràpida escapadeta per terres de moriscos i mallorquins. Alcalà i Gallinera, dues valls simplement imprescindibles per tanta història, paisatge i bona gent com guarden. I entre tantes caminades estimables, pujar a la màgica Foradà per gaudir de les vistes de les dues sempre resulta una opció tan sencilla com recomanable.
Quant de mirament, nosaltres els esclafàvem a traïció, en silenci, sense avisar.
ResponEliminaÉs l'art de la guerra, Jp. Realment, la clau estava en fer alhora la cançoneta i l'ouada, dient-ho tot molt ràpid (tipus discurs de Fraga en glòria estiga) i no deixant temps de reacció. Però a traïció i sense declaració prèvia sempre se n'escapava alguna...
ResponEliminaA mi si que em pica i em cou tot de veure aquests magnífics paratges... bona ruta!
ResponEliminaLes valls de la Marina em tenen el cor robat, porquet, i més en aquesta època en què els cirerers florits li donen un aspecte impressionant. Despoblats moriscos, pintures rupestres, paisatges espectaculars i la petja de la repoblació mallorquina del segle XVII... Una (altra) joia de les moltes que amaga el país. Salut!
ResponElimina