Solen ser, junt amb els que ací anomenem genèricament fongos, dels primers bolets tardorencs en aparèixer per aquestes serres, i rarament falten a la cita alguna temporada: a poc que acompanyen les tempestes de finals de l'agost i principis de setembre, en dates com aquestes els capells de les blanques farineres comencen a aparèixer per les pinedes i els matossars. Diuen que són comestibles ("de baixa qualitat", sol afegir-se), però jo no les he tastades mai ni em consta que hi haja per ací costum de recollir-les, i la veritat és que sap un poc mal perquè, a banda d'assolir dimensions considerables, a rogles arriben a ser freqüents i donarien per a omplir bona cistella. Potser algun any em faré l'ànim de provar-les, però ara com ara em conforme amb anar veient com van obrint-se pas pel mig de la pinassa, perquè amb l'aparició de les matineres farineres comença quasi tots els anys la temporada de bolets a aquestes terres; la llàstima és que molt sovint --sense anar més lluny enguany, al pas que anem-- és també amb elles que s'acaba.
Doncs tenen una bona pinta, tot i que jo no sabría dir-te si són o no comestibles.
ResponEliminaPer aquí fa dues setmanes va ploure bé i aquesta ha tornat a sortir el sol, crec que era el que tocava per haver-hi esclata-sangs, o això recordo que deia el meu pare.
Ara mateix me'n menjaria un bon munt torrats.😋
Aferradetes, Pep.
D'olor i consistència són prometedores, Paula, però tira un poc arrere que t'embrutes la mà de blanc quan toques el capell (que és la raó per la qual se'n diuen farineres). Quant a comestibles, i anant alerta de no confondre-les amb altres espècies similars, sembla que no hi ha cap dubte de què ho són, però diuen també que tenen poc sabor, encara que això no deixa de ser qüestió de gustos: conec a boletaires a qui no els agraden els esclata-sangs, que van en efecte com tu dius. Si plou quan toca, i amb un poc de solet i sense vent, a fer collita. No serà el cas d'enguany, em tem, però amb un poc de sort alguna cosa espigolarem encara... Abraçada i moltes gràcies!
EliminaEncara que és una tradició molt minoritària a Atzeneta del Maestrat i també a Llucena les anomenen cogomes de pi i se les mengen. Les bullen primer i despres les frigen. Jo tampoc les he provades mai, possiblement perquè creixen juntes la varietat mengivola (A. ovoidea) d'anell farinós i evanescent junt a la tòxica renal A. proxima d'anell membranós persoistent i volva ocre. Aquets any hi han unes poblacions extraordinaries
ResponEliminaMoltes gràcies, Toni, i content de saber de tu i de veure't per aci! En efecte, enguany se n'estan veient moltes i pertot arreu, i de fet i malgrat la calor d'aquests últims dies encara en veig que van brotant; de proxima, d'ençà que m'hi fixe, mai no n'he trobat molta, però aquesta temporada encara no n'he vist cap. Recorde el teu treball magnífic sobre etnomicologia als Ports i el Maestrat, on vaig veure allò de les cogomes (nom preciós, per cert), i deixe ací l'enllaç per si a algú li fa paper; segurament, en altres èpoques, no eren tan mirats com som nosaltres amb tal de poder dur alguna cosa a la cassola... Salut, abraçada i a veure si ens veiem a la muntanya!
EliminaM'encanten els bolets, però he de reconèixer que és una assignatura pendent que tinc. En conec pocs, molt pocs, quatre o cinc. Suposo que si diuen que és comestible ho deu ser, perquè això va a gustos. Diu que hio ha llocs que no es mengen els rovellons, perquè no els hi agraden i a nosaltres ens encanten.
ResponEliminaUn dia passejant pel Montseny. Concretament pel Pla de la Calma, vam veure un boletaire amb un cistell ple. Li vam preguntar quins bolets havia trobat i ens els va ensenyar. Ell en deia pebrassos, tenien forma de rovelló, però completament blancs. I en va dir: per aquí no els cullen, perquè diuen que són dolents, a mi ja em va bé, perquè cada any en faig uns bons cistells i són boníssims. I ens va acostar el cistell i va dir oloreu quina bona olor que fan, no són pas dolents, no, amb aquesta olor impossible. He, he, he... només em falta que em desorientin.
Si els proves, ja ens ho explicaràs.
Tampoc cregues que jo en se massa, Carme, però és cert que he tingut la sort de comptar amb uns bons mestres, com l'amic Toni Conca que ha comentat més amunt (i a qui per cert s'atribueix l'encertadíssima frase "tots els bolets són comestibles, però alguns només una vegada" ;)). És cert això que dius dels gustos, i també el pes de la cultura, que ens fa rebutjar allò que no coneixem: mai vaig aconseguir que el meu sogre menjara camagrocs, malgrat insistir-li que eren boníssims i veure que jo ho feia, perquè amb aquell color no podien estar bons...
EliminaA falta d'opinió millor fundada, els pebrassos del Montseny devien ser Russula delica, que té fama de no estar gens malament, sobretot quan és encara jove. Ben content devia d'estar l'home, amb això de tindre'ls tots per ell :) Ací ens va passar una cosa pareguda quan començàrem a agafar bolets de tinta, que coneguérem pels llibres perquè ací no s'havien buscat mai: quan en trobaves, era cistella assegurada perquè tothom en passava de llarg. Ara, a poc a poc, ja hi ha més gent que els cull i ja no és el mateix... Abraçada i moltes gràcies!
Vaig donar classe un any a Atzeneta del Maestrat, i ho comentava aquests dies amb Pep, que crec que les vaig provar, però ara no puc estar segur. Em sona que n'havien posat juntament amb altres en un plat amb salses, i el que deien que feia és que agafava molt bé els gustos de tot, però que ella era molt disgustada. Tant se val, són espectaculars de veure com ixen trencant el sol i les dimensions que agafen. Normalment són un bon indici per al que deuria de vindre després, que enguany em sembla que ens quedarem amb les ganes. Així i tot, l'ull sempre ben obert per si de cas se'n despista algun.
ResponEliminaSi anem en temporada per Atzeneta, ens passem pel restaurant i demanem a Ramon que ens en prepare, que tinc curiositat i mai està de més provar-ho: enguany mateix, les cistelles que haguérem fet haurien estat antològiques. Amb tot, i com tu dius, algun esclata-sang caurà, que no serà per raconades i microclimes... Salut i moltes gràcies!
Elimina