"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



divendres, 1 de setembre del 2023

Les valls d'Andorra

Va ser pràcticament decisió d'últim moment, per allò d'aprofitar ni que fora uns pocs dies de vacances per canviar de paisatges i cercar un poquet de frescoreta. I ja ens ha anat bé, quant a uns i quant a l'altra, que fins i tot ens va nevar un poc quan anàvem muntanya amunt camí del Siscaró encara que l'objectiu, en aquesta ocasió, eren sobretot les valls: Sorteny, Incles i, molt especialment, Madriu i el seu entorn, que encara no coneixia i on caldrà tornar més prompte que tard. Pel demés, ja sabeu, Andorra sempre paga la pena, i a falta de dir-ne si de cas alguna cosa més avant, pel moment em remet a les imatges. I ja hi haurà temps, segur, per a fer cims; per a la Seca i la Meca, també...




Això de córrer "la Seca, la Meca i les valls d'Andorra" es feia servir a ma casa amb certa freqüència quan jo era xiquet, sobretot aplicada a algú que viatjava molt. Jo no entenia molt bé què volia dir, però com va anar passant-me amb el temps amb moltes altres paraules, dites o expressions que feien servir els avis o els pares (i com lamente, a hores d'hora, no haver-me anotat més coses...) em va sorprendre molt saber que no era cosa de ma casa ni del poble, sinó que era frase d'ús general a tot el domini i documentada, pel que sembla, des d'antic. Coses que mai no entendran els borinots (i borinotes) de sempre, que estaven esperant el seu moment per tornar a marejar amb la llengua, encara què tampoc aquesta volta han de poder amb nosaltres.




8 comentaris:

  1. Amb les fotografies ja hi ha prou descripció: llacs, serps, cims, rius, romànic, neu, flors... un delícia per als sentits!
    Sí que hi ha molt per recórrer, però tu t'has pres la frase al peu de la lletra, hehe.
    Continua així!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Reconec --qüestió de gustos-- que cada volta em costa més sentir-me còmode amb la seua part “urbana”, però una de les coses que m’agraden d’Andorra és que n'hi ha prou amb uns minuts de desplaçament per a deixar-ho tot enrere i endinsar-se de ple a la muntanya, i no a qualsevol, que els Pirineus són sempre paraules majors. Pel demés, poca cosa puc dir d’aquelles valls que tu no conegues. En el meu cas, i com que aquest estiu no havia fet previsió de cap eixida per allò de les incerteses, va ser quasi un pensat i fet i trobe que ho vam encertar; fins i tot els dies que hem hagut d’adaptar-nos a la Vuelta, que no vaig pensar abans que hi anava per allà, i a l’oratge (quin goig caminar sota la pluja, i fins i tot un poc de neu) han estat magnífics. Ara, a veure si podem tornar aviat, i no solament a les valls... Salut i abraçada!

      (la serp és, en realitat, un vidriol, un tipus particular de fardatxo que ha perdut les potes. En vam veure uns quants per les valls d’Ordino, i com que no en tenim per les nostres terres sempre fa il·lusió 😉)

      Elimina
  2. A casa meva també es feia servir la frase de Córrer la Seca, la Meca i les Valls d'Andorra. Fins que ens en.hi vam anar a viure. Aleshores em sembla que no la deiem tant. Viure a Andorra per una nena barcelonina, com jo, va ser fantàstic. Vaig passar-hi uns quants anys, vaig fer momtes excursions i encara hi guardo mt bons amics.

    Has fet uns recorreguts molt bonics. M'agraden molt le teves fotos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Degué ser tot un canvi, de Barcelona a Andorra, però estic segur que també seria una d’aquelles experiències que et marquen; amb raó deixàreu d’utilitzar l’expressió, pràcticament vau passar a viure dins d’ella 😉

      Andorra sempre m’ha semblat, d’ençà que hi vaig anar per primer cop (de molt menut i amb la família, quan encara no m’interessava per les muntanyes) un lloc especial, quasi màgic, sobre tot en aquells temps remots: el pas de la frontera, els paisatges tan diferents, la dèria per comprar i, per damunt i tot i sorprenentment, la gent que parlava com nosaltres... Ara, sempre que hi vaig, m’hi trobe literalment com a casa, encara que hi ha alguns canvis que entenc però que em costen de pair (arribarà un dia en què ja no cabrà al país cap més rotonda, dic jo...).

      M’havien donat molt bones referències de la Vall del Madriu, que és Patrimoni de la Humanitat i on no m’havia acostat mai fins ara. En els pocs dies que hi hem estat només hem pogut fer dos recorreguts senzills per la zona, però m’ha semblat un indret extraordinari i amb molt a veure i a oferir. Una raó més per tractar de tornar-hi aviat. Abraçada i moltes gràcies!

      Elimina
  3. A Sants, quan algú deia d'una altra persona que "havia corregut la Seca, la Meca i les Valls d'Andorra" era en sentit pejoratiu. Si es deia d'un home, volia dir que anava a uns tipus de bars no recomanables, i si es deia d'una noia, volia dir que havia tingut massa xicots.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un sentit interessant, Xavier 😉 Pel que jo recorde, a ma casa no es feia servir amb aqueix significat sinó amb el més general de moure’s molt ací i allà, però també pot ser que se m’escapara algun matís: ja saps allò de no parlar de certes coses quan hi ha “roba estesa”, i em tem que jo, llavors, era la roba... Salut i abraçada!

      Elimina
  4. Aquests canvis de paisatges segur també han estat més fresquets, que això sempre ajuda després de passar tanta calor.
    Per aquí diem "de la Seca a la Meca" i res més, a qui li agrada donar moltes voltes.

    Aferradetes, Pep.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va ser un goig tornar als Pirineus, Paula, encara que fora només per uns pocs dies i amb un pla més "tranquil" que altres vegades. No van faltar en tot cas les caminades, alguna certament remarcable, i un tastet de la tardor muntanyenca, pluja i neu incloses, que ens va vindre d'allò més bé. I ara que ja tenim avançades les valls d'Andorra, tornarem a voltar cap a la Seca i la Meca ;) Abraçada i moltes gràcies!

      Elimina