Va costar un poc trobar una data que ens vinguera bé a tots, però al remat ho vam poder quadrar perquè ens abellia molt repetir la trobada familiar que ara fa poc més d’un any ens va portar al
Delta de l’Ebre. Enguany, per allò d’anar canviant i per conèixer (o
reconèixer) unes altres zones, vam escollir per a l'aplec
terres manxegues: entre el Xúquer i el Cabriol, a banda i banda de la ratlla que marca a hores d'ara els límits valencians, pobles singulars marcats per una història de frontera, i preciosos paisatges de planes, vinyes, gorges i congosts. I si, potser he trobat un poc a faltar que els colors de la tardor estigueren més presents a les riberes, i haguera estat també apropiat que el dia que vam anar a conèixer
Fuentealbilla hagués guanyat el Barça; però això no deixen de ser detalls sense importància perquè l’objectiu fonamental, que era ajuntar-nos i gaudir de la companyia, s'ha cobert a bastament. Anirem pensant en la de l'any que ve, a veure cap a on peguem.
Un castell impressionant. Els paisatges, també.
ResponEliminaEn general –és una de les meues nombroses manies—els castells amb aspecte “exin
Eliminacastillos”, ja siga originalment o per causa d'alguna restauració, em tiren una mica
cap a enrere. Reconec, però, que aquest d’Alcalá del Júcar em va impressionar, també perquè després de molts anys sense anar-hi a penes si en tenia cap record. En canvi, mai no havia estat al de Jorquera (les fotos dels murs solts que es veuen més avall, sobre la de l'assut del Xüquer), d’origen almohade i en molt pitjor estat de conservació, i em va encantar; no és l’únic cas que conec en què una part del castell està ocupada a hores d’ara per un cementeri (no molt lluny de casa hi ha els exemple del Castell de Guadalest o de Polop de la Marina), però no deixa de ser una cosa curiosa... Salut i moltes gràcies!
És una bona idea de fer trobades familiars viatgeres i conèixer llocs nous o bé visitar-los altre cop. M'alegro molt que la trobada fos un èxit.
ResponEliminaLa de l’any passat --ja ho contava llavors-- va ser la primera volta que els tres germans Nebot ens vam ajuntar, amb les nostres respectives famílies, per a fer un viatge junts, i la veritat és que ho vam passar molt bé i vam fer propòsit de què, mentre poguérem, faríem per repetir-ho almenys una volta a l’any. I encara que no és allò fonamental, poder-ho fer a llocs diferents a aquells en els què ens movem habitualment –i fer coses també un poc distintes; a mi no em trobareu fent un circuit termal a un balneari, però sé que hi ha qui s’ho va passar en gran-- li dona un encant afegit. I per a la de l’any que ve, la següent generació s’ha oferit a organitzar-la, així que tot va bé ;) Abraçada i moltes gràcies!
EliminaUna arquitectura impressionant.
ResponEliminaEstà molt bé això de les trobades familiars per conèixer altres llocs, però el que realment importa és que us heu trobat.😉
Aferradetes, Pep.
La zona és molt bonica, Paula, i especialment amb la banda valenciana tinc una relació que es
Eliminaremunta a molts anys enrere, quan es va posar en marxa l’actual parc natural de les Gorges del Cabriol (i les
batalles anteriors, a finals dels anys noranta, amb el traçat de l’autovia entre València i Madrid). És cert, allò important és trobar-nos, però la veritat és que fer-ho en un
escenari diferent i aprofitar per conèixer altres llocs va molt bé; si no haguera estat per açò, no crec que m’haguera pegat per anar a posta al poble d’Andrés Iniesta, la veritat... ;) Abraçada i moltes gràcies!