També per aquestes terres avança la tardor encara que no ho semble, perquè seguim esperant --i ja comença a fer-se llarg-- que ploga i que refresque, i tot apunta a que el característic canvi de color de les fulles que es preparen per a caure no passarà enguany de fugaç i testimonial: no m'he acostat encara a la Font Roja, que és el nostre escenari tardorenc per excel.lència, però vista des de lluny a penes s'hi perceben algunes taques marronoses que esguiten la verdor immutable del carrascar. Quant a les vores dels rius i dels barrancs, que solen ser el nostre últim recurs de tardoreig en anys tan poc propicis com aquest, no és molt tampoc el groc que ha resistit les ponentades de les últimes setmanes, per bé que tenint-les tan a mà he volgut deixar-ne testimoni perquè és molt probable que, quan torne a tindre ocasió de passejar-hi, no quede ja cap rastre: almenys alguns dels meus espere (els més importants, sense cap dubte) han anat complint-se en aquests dies, les proves mèdiques han eixit raonablement bé i aquesta mateixa vesprada marxe cap al Marroc durant uns dies per fer un viatge que m'il.lusiona especialment per raons que ja vos aniré contant. Així que deixe enrere per uns dies la tardor o el poc que va quedant-nos d'ella, i ja veurem com va la cosa a la tornada; amb tota seguretat, deixar d'estar pendent de les notícies per un temps tampoc no m'anirà gens malament.
M'alegro que els proves mèdiques hagin sotti raonablement bé...
ResponEliminaEns ha tocat una tardor gandulota, que no acaba de fe bé la seva feina, ni fresqueta, ni pluja ni res de res... els colors sí, amb prou feines.
Bon viatge al Marroc, que gaudeixis molt d'aquesta escapada.
Moltes gràcies, Carme! A veure com van eixint les proves següents, que açò no para, però per ara no puc negar que estic content (i a més a més, he comprovat que puc viatjar sense massa problemes, que tampoc no és poca cosa😊).
EliminaEm costa recordar una tardor tan eixuta, calorosa i, en general, impròpia com aquesta –gandulota, com tu dius, és una definició perfecta. Per ací encara tenim la sort de vindre d’un any passat excepcionalment humit, però ja comença a notar-se arreu la manca d’aigua; tan de bo que ens ploga prompte, ací i allí, que falta fa. I tan de bo també que algun dia tornem a veure i a viure tardors que meresquen aquest nom, tot i que no hi ha massa raons per a ser optimista... Abraçada i moltes gràcies!
Només caminar per damunt les fulles seques i olorar-les, és una teràpia magnífica per a mantindre el contacte amb la natura i evocar molts records. Mirant les fotografies me n'han vingut molts al cap. Per ací, com que els arbres són normalment caducifolis, molt variats i grans, estic gaudint d'una tardor espectacular. Això sí, abans que vinga el fretorro.
ResponEliminaMolt bé, l'escapadeta cap al Marroc! Ja ens contaràs com van per allà. I molt bé, si les revisions no estan eixint-te malament, això és la millor notícia que et donaran.
Dels altres sorolls actuals, sí, millor fugir i desconnectar de missatges inapropiats o rebomboris espanyolistes.
Que vaja mooolt bé!!
La tardor a Nord-Amèrica ha de ser realment extraordinària, espere que la gaudiu moltíssim (i algun dia ens caldrà fer-nos l’ànim, als qui estem per aquesta banda de la mar, i anar a veure-ho, encara que no siga als Apalatxes; si ací, amb quatre xops que groguegen ja ens emocionem, veure l’espectacle d’aquells boscos ha de ser senzillament inoblidable).
EliminaJa aniré contant del viatge al Marroc (em costa imaginar uns paisatges més diferents als que tens tu ara a la vista que aquells de l’Antiatles i el desert), ha estat tota una experiència que encara vaig digerint. Pel demés, content amb els resultats de les proves, i animat perquè les coses van eixint avant; i a més, i com era previsible, haver estat uns dies sense sentir estar pendent de les notícies i les brofegades habituals em va anar molt molt bé😉 Abraçada i moltes gràcies!
Quins colors més macos a les teves fotos. enguany sembla que li costi més, sense anar més lluny aquesta setmana sembla estiu per aquí. El cos no sap què fer, ho dic perquè a mi m'afecta moltíssim els canvis de la natura... paciència!.
ResponEliminaM'alegro moltíssim pels resultats de les teves proves i espero noves teves d'aquest viatge pel Marroc. Tota la resta, pot esperar.
Aferradetes, Pep.
Així és, Paula, no és solament la manca de pluja, que també; és que hi ha llocs al País Valencià en què ahir (escric açò a tretze de desembre, disculpes per no haver respost abans) es van arribar a passar els 28 graus, que és una autèntica barbaritat. No és gens sorprenent que al cos li coste aclarir-se, i com li deia a Carme em tem que cada volta més aquesta serà la tònica general. I ja es veu, amb tot allò de la COP28, que de ganes de fer alguna cosa per canviar-ho n’hi ha més aviat poques...
EliminaVeurem com segueixen eixint les proves, però la veritat és que cada volta em vaig trobant millor i amb més ganes que mai de no deixar passar cap oportunitat, ja siga d’anar al Marroc o del que faça falta 😉Moltes gràcies, salut i una abraçada gran!