 |
| Ramon Herreros (2013), Tres arbres i una sola capçada. |
El primer que vull dir és que, com és habitual, l’oposició menteix de manera flagrant i manifesta quan ens acusa injustificadament de desídia i desinterès sobre aquest tema. Puc assegurar-los que aquest govern que presidisc està profundament preocupat pel desboscament i la desforestació, i ja fa temps que treballa, de la mà dels principals especialistes, per tal de trobar una solució satisfactòria i definitiva al problema. És per això que em complau anunciar-los que el consell de ministres acaba d’aprovar una mesura dràstica i sense precedents que estem convençuts de que no solament revertirà ràpidament aquesta indesitjable situació, sinó que a més a més ho farà sense posar en perill la imprescindible activitat econòmica de la qual depenen la riquesa, el benestar i la prosperitat de la nostra població: a partir d’aquest mateix moment, qualsevol grup de tres o més arbres serà considerat, a tots els efectes, com a bosc. I ara li passe la paraula a la Ministra d’Estadística, que els explicarà com, des de l’aprovació fa uns minuts d’aquest decret, el nostre país ha passat a encapçalar tots els rànquings internacionals pel que fa al nombre de boscos per habitant.
Feia mesos que, entre unes coses i unes altres, no participava en els relats conjunts, i encara que siga (una volta més) amb un retard notable, m’abellia tancar aquest any 2023 amb una última contribució a la proposta de desembre, per la qual he de donar les gràcies a dues fonts principals --i radicalment contraposades-- d’inspiració: el meu admirat Pere Quart, a qui m’he permès millorar-li en un arbre els quatre pins de sa terra del Vallès, i el feixista (cada volta més indissimulat) de Milei, per a qui tres persones acaben d’esdevindre gernació susceptible de ser empresonada de tres a sis anys pel simple fet de reunir-se. I encara que tinc intenció de tornar encara al blog abans de que comence el 2024, faré per si de cas com se sol fer per ací en dates com aquestes: si no ens veiem abans, que vaja tot molt molt bé i feliç any nou!
Doncs li ha sortit una història molt ben travada amb tots aquests successos que anomena !. Felicitats i com bé diu, si no ens veiéssim, que tingui unes bones festes i un millor any 2024 !!. Salut ;)
ResponEliminaPosats a buscar inspiració, molt millor la poesia que els despropòsits dels salva-pàtries de torn; el problema, amb aquests últims, és que ja sabem per experiència que són capaços, amb la seua penosa realitat, de superar sense mesra qualsevol mena de ficció. Farem, doncs, per que els boscos siguen realment allò que han de ser, diguen el que diguen al respecte els butlletins oficials ;) Molt bon any també per tu, salut i moltes gràcies!
EliminaLa inspiració ens pot arribar de fonts diferents (i a fe de Déu que són ben diferents aquestes teves), però cal aprofitar-la vingui d'on vingui. I en aquest relat ho fas a la perfecció, l'he trobat molt bo i, a més, completament ajustat a la realitat política que ens està tocant viure plena de "solucions als problemes" que mai solucionen res. Un fort aplaudiment i molt bon any nou!
ResponEliminaMoltes gràcies, Mac :) Malauradament em tem que és així, i que és un mal general: ens sobra aquesta "política" que, en lloc de tractar de millorar la realitat, es basa en el discurs, en estirar el significat de les paraules o, com se sol dir ara, en construir un "relat" que li vaja bé i qui dia passa any empeny. Ja sabem que canviar les coses no és en absolut cosa senzilla, però trobe massa sovint a faltar les ganes d'intentar-ho... Valga com a desig que l'any que ara comença siga també aquell en el que comencen a canviar de debò algunes coses (i que siga per a millor, per suposat; que tal i com està l'assumpte arreu del món, no està de més deixar-ho clar). Salut, moltes gràcies i feliç any!
Elimina"Si els fets no encaixen amb la teoria, canvieu els fets".😅
ResponEliminaMolt bon relat!
Que tinguis un bon començament d'any, Pep!
Aferradetes.
I aquest punt estem, Paula: entre el nivell general (itret d'honroses excepcions) del "periodisme" a l'ús, i la tasca incansable dels "assessors", la política va esdevenint cada cop més un exercici permanent de falsejament de la realitat i d'adaptació del que quede d'aquesta als clixés dels qui governen (o dels qui aspiren a fer-ho, que sovint és encara pitjor). I al remat, i si fins i tot això falla, sempre queda tirar-li la culpa a l'altre... I amb tot, haurem de ser optimistes: ara toca resistir, però vindran temps millors, també amb açò ;) Abraçada gran, moltes gràcies i molt bon any!
EliminaUn bon relat, que ens recorda aquest vici actual, tan desgraciat, de canviar el nom i el concepte de els coses, perquè sembli que fan alguna cosa, quan no solament no fan res, sinó que sovint ho empitjoren. Vull dir que encara tallaran els arbres que estiguin de dos en dos, perquè com que no són bosc, ja no compten...
ResponEliminaBona entrada d'any, Pep! I els millors desitjos pel 2024. Una abraçada.
Recorde haver llegit fa molt de temps algú estranger (crec que venia dels Països Baixos) que contava com li havia estranyat, en vindre ací, que jutgem sobretot a la gent per allò que diu, i no per allò que fa (o que deixa de fer...). Em va fer pensar molt, i vindria a ser, en efecte, com tu dius: més que la realitat, allò que compta ara i ací és cada volta més el nom que li posem, que sempre serà molt més fàcil de canviar per adaptar-lo a la pròpia conveniència. I així se'ns van quedant les paraules (em ve al cap la "sostenibilitat", posem per cas), cada volta més gastades i buides de contingut... Almenys, els arbres no saben res de tot açò i, a poc que els deixem aniran fent el seu camí :) Abraçada, molt bon any i moltes gràcies, Carme!
Elimina