.jpg) |
| Volcà Ojos del Salado, foto de sergeif a la wikipedia |
D'ençà que la línia va començar el seu trajecte un ja llunyà 24 de gener de 2010, han estat comptats els anys en els quals he reparat en l'efemèride (i he deixat al respecte alguna cosa escrita) en la data que realment corresponia. Allò més habitual, en tractar-se d'aquest aniversari, ha estat arribar com se sol dir a misses dites (en ocasions, redites), així que la situació d'enguany, en la què me n'he recordat de l'esdeveniment uns dies per davant, no deixa de ser excepcional i fins i tot hauria estat possible que en aquesta ocasió haguera dit alguna cosa quan tocava si no fora perquè, amb permís de les reprogramacions dels vols i de la vaga general contra Milei, el dia assenyalat jo hauria d'estar ja per terres argentines i amb els Andes a la vista. El cas és que, atenent al costum consolidat de que aquest blog commemore els seus aniversaris per aproximació, no veig tampoc cap inconvenient en fer-ho enguany de forma anticipada, i aprofitar també l'avinentesa per dir-vos que, ara si, tanque per un temps i ens veurem de nou per ací en unes setmanes. I, per suposat, que moltes, moltíssimes gràcies per haver estat ací tots aquests anys; catorze, ja...
Parlant de tradicions: supose que arribarà un punt en què ja no hi haurà manera, però en fer una ullada per la xarxa per veure també enguany de vincular la cervesa i els anys del blog, m'he trobat amb aquesta cerveseria de Denver, Colorado, que a més de vindre'm bé per allò del nom, resulta que se'n diu així pels cims de més de 14.000 peus d'altitud (un poc més de 4.200 metres) que hi ha a l'Estat, i amb la conservació dels quals es veu que col·labora. Espere poder-la tastar algun dia (i, posats a desitjar, potser conèixer també les muntanyes de Colorado), però pel moment, amb cervesa o amb el que més vos abellisca, salut, gràcies i a pels quinze!
.jpg){kind=link}
Bon aniversari de blog, bon viatge, que gaudeixis molt i sí, quan tornis, serem aquí caminant cap als quinze... jo darrerament sempre m'oblido dels aniversaris del meu blog. Però trobo que fan de bon celebrar, saber quants anys tenim sempre és important,
ResponEliminaFelicitacions per aquest catorzè aniversari i que en puguem complir molts més!!.🥂
ResponEliminaEl meu blog és més jovenet, just en vaig fer dotze el passat dia 24 de desembre.
Aferradetes i passa-ho molt bé!!.
14 anys i una gran quantitat d'informació i vivències! Esperem que la vaga no siga per a vosaltres cap entrebanc i pugueu apropar-vos a l'Ojos del Salado, tot i que està bé que es mobilitzen per eixe motiu. A veure si li poden posar el fre.
ResponEliminaMolts ànims!!
No et preocupis per celebrar l'aniversari abans d'hora, jo et passo a felicitar tard i així queda tot compensat, una vegada més l'equilibri còsmic de l'univers queda salvat gràcies a mi, no es mereixen.
ResponEliminaNo sé per la teva terra, però per aquí està infestat d'argentins, o sigui que enviar algun dels nostres cap allà per compensar ja està bé, encara que sigui durant una temporada.
Pert cert, acabo de descobrir què és la línia de Wallace! I jo pensant-me que et deies Alfred!
ResponEliminahttps://twitter.com/MarGomezH/status/1750538146649972815
El comentari és meu
EliminaMoltes gràcies a tot@s! Sé que ho dic si fa no fa tots els anys, però si quan vaig començar amb açò del blog m’hagueren jurat que encara hi seguiria catorze anys després, crec que no m’ho haguera cregut de cap manera... Content, doncs, d’haver arribar fins ací, però sobretot d’haver-ho pogut fer amb vosaltres... I quant al viatge, la veritat és que ha estat una experiència francament intensa –no se m’acut altra forma de dir-ho-- en molts sentits, i potser és per això que està costant-me un poc posar-me a escriure-ho, tot i que ja vaig fent...
ResponEliminaCarme, val la pena celebrar-los, sense dubte, encara que només siga com tu dius per recordar tot el camí fet. Per molts anys més, doncs, que puguem fer-ho, i compartir-ho.
El 24 de desembre es un bon dia per fer anys, Paula, també per a un blog: en ser data assenyalada sempre és més difícil oblidar-ho. Jo crec que el meu va nàixer, si més no en part, per culpa dels meus habituals desficis nadalencs, però no n’estic massa segur, fa ja tants anys... 😉
La veritat és que quan ho mire en conjunt si que hi ha bastant vida abocada a aquestes planes, Llum. La qual cosa, de fet, sempre ha estat un dels objectius de la Línia: deixar escrites almenys algunes coses, encara que només fora per fer-me memòria a mi mateix; haver-ho pogut compartir amb tots vosaltres ha estat realment un privilegi. I quant a Milei, veurem com queda tot plegat: un dels taxistes que ens va dur al centre de Buenos Aires ens contava que el va votar però que ja n’estava penedit (i n’afegia un bon rastre d’insults, que ja se sap que d’insultar els argentins son uns autèntics experts); no em fa l’efecte, però, que aquesta posició siga –almenys encara—massa general...
Ja saps, admirat Pons, com valore la teua imprescindible contribució per tal de garantir l’equilibri en un Univers que cada volta em resulta més estrany i imprevisible... Sort tenim, doncs, de que no renuncies a aquesta meritòria tasca, com en tenim també de la pròpia existència d’Argentina: no voldria ofendre ningú (també en tenim uns quants, d’argentins i argentines, per ací), però de vegades em fa l’efecte que, comparat amb allò, pràcticament qualsevol altre país és un oasi de calma i previsibilitat... I quant a la Línia, potser és cert que hauria d’haver posat l’explicació del nom (i del meu pseudònim, o potser caldria dir-li “alter ego”) un poc més a la vista, però ser hi eren... 😉
Salut, abraçada gran i moltes, moltíssimes gràcies.