Molt, la veritat. Cap amunt, a l'ample o al llarg, grandíssim tot, immens, descomunal, desmesurat. I inhòspit, també; bellíssim i corprenedor, sense dubte, però aspre i salvatge com he conegut pocs llocs. I al remat, és cert que fa un poc de malícia que els objectius estrictament muntanyencs --ja vos contaré, si això-- no m'hagen anat tan bé com m'hauria agradat, però pel demés la experiència ha estat simplement extraordinària, i ja vos aniré contant, també: tornar a la seguida (i a la baixura) requereix també el seu ritme, i convé no anar amb presses...
Ben vingut a la planura i la quotidianitat.
ResponEliminaMoltes gràcies! La veritat és que se m’està resistint un poc el retorn (més a la “quotidianitat” que a la planura), però a poc a poc tot va tornant a situar-se al lloc que li pertoca... encara que siga només per una temporada 😉 Salut i abraçada!
EliminaDiem sempre que una foto val més que mil paraules. Avui, per a mi, és així.
ResponEliminaEm sap greu que tot no hagi anat com esperaves... però sembla que l'experiència global ha estat positiva.
Desitjo que l'arribada sigui tan normal com sigui possible.
Aferradetes, Pep.
Moltes gràcies, Paula! Ha estat, sense cap dubte i des de tots els punts de vista, una experiència extraordinària, i tot i que ara mateix encara em pesa un poc no haver pogut fer cim, estic convençut que això anirà perdent importància a mesura que vaja digerint tot el què tingut la sort de viure en els dies passats a la muntanya. Pel demés, poques voltes com aquesta tinc la sensació de que les fotos --no n’he fet moltes, en aquesta ocasió-- no arriben a plasmar ni de lluny tot el que transmeten aquells paisatges per als quals costa també trobar paraules; “excessius” és potser una de les que més sovint em venen al cap... Una abraçada gran i moltes gràcies!
EliminaHola Pep,
ResponEliminaL'expedició era molt ambiciosa, segur que has tingut moltes vivències i has vist paisatges únics.
Dormir dins d'una tenda de campanya rodejat de neu sembla una heroïcitat i supose que a eixa altitud les condicions climatològiques són molt determinants.
Espere que haja sigut una gran aventura!
Llum
Ho ha estat, Llum: per moltes coses diferents, a la muntanya i fora d’ella, una aventura d’aquelles que recordes de per vida. I una bona ocasió, també, per aprendre coses noves i per conéixer-se un poc millor, sobretot quan t’encares amb situacions que poden arribar a ser complicades i davant les què, en aquest cas especialment, he optat per ser prudent, potser fins i tot massa. Ja aniré contant-vos, en tot cas: hi ha tant viscut, i tan intens, que la veritat és que encara no sé ni per on començar... Salut, abraçada i fins molt prompte!
Elimina