"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dilluns, 8 de juliol del 2024

Passar d'etapa


Encara m'han quedat per fer alguns recorreguts que ja completaré, si tot va bé, en passar l'estiu o quan refresque una miqueta. Però en pujar l'altre dia amb la meua filla a la Mallada del Llop --i al
Morro dels Regalls, que ens venia de pas de tornada ja cap a Famorca-- no solament vaig completar la ronda d’actualització que vaig començar fa unes setmanes pels principals cims de la Serrella; d’alguna forma, també vaig tindre la sensació d’estar donant una etapa per tancada, perquè la Mallada va ser el lloc que vaig escollir per tornar a la muntanya quan vaig començar de nou a caminar-la després de la meua operació. Ha passat quasi un any des de llavors, i han passat --com se sol dir-- moltes coses; però allò més rellevant, sense cap dubte, és que pel que fa a la salut tot sembla progressar com ha de fer-ho: els resultats de les proves periòdiques van sent favorables, a penes em queda ja cap seqüela de la cirurgia, i jo --que a més a més fa ja quasi un any que tampoc fume-- em trobe en general francament bé. Així que, conscient de que encara queda per davant camí per fer però atenent també a tot el trajecte ja recorregut i, sobretot, al caràcter inevitablement discrecional d’allò que solem anomenar canvis de cicle, no veig cap inconvenient en donar aquest llindar per traspassat. I fins arribar al següent, que no sé molt bé encara quin o quan serà, seguir aprofitant el temps tot el que es puga. 



La denominada Mallada --"Mallà"-- del Llop (1.360 m) forma, junt amb el Recingle Alt (1.359 m) i el Pla de la Casa (1.385 m), la trilogia de cims principals de la Serrella, als quals cal encara afegir algunes altres altures --deixant de banda elevacions secundàries i alterons sense topònim conegut però en ocasions ben individualitzats-- que superen aquesta cota: per exemple, a prop del Recingle, la Penyeta de les Creus (1.335 m), que també he vist com a Penya Mora, i una Penya de l`Heura (1.351 m) el nom de la qual em resulta un poc dubtós perquè a prop del Pla de la Casa hi ha una Penya de l’Hedra (1.342 m) de la què he trobat més referències i que tanca pel nord el replanell on hi ha la cava i al sud-oest del qual hi també l'Aspre de Puig (1.378 m), que s'allarga cap a l'est per la cresta que culmina al mateix Pla de la Casa. I encara, seguint cap a llevant i de camí cap a la Mallada, hi ha el Morret de la Terra Nova (1.300 m) i el Morro dels Regalls (1.321 m), i encara més enllà, a vora i vora del barranc de la Canal, els Aspres de Famorca (1.304 m) i el Tord (1.322 m) i el Racó d’Ametla (1.301 m)... Noms, ja sabeu, que són molt més que noms, i que donen per a entretenir-se una bona estona; i no només pujant-los...







1 comentari:

  1. Anem passant d'un a l'altre, gairebé sense adonar-nos, pel que fa als anys; els canvis al cos ja és una altra història... Em fa molt feliç que totes les proves et surtin favorables i el fet de deixar de fumar, suposo que ha ajudat molt (hauria de plantejar-m'ho molt seriosament).
    El passeig que ens mostres avui em sembla com si fos d'un altre planeta i sempre em fa gràcia com la natura reneix, tot i que l'indret no l'acompanyi.

    Aferradetes, Pep.

    ResponElimina