La setmana passada, quasi dos mesos després de l'operació, em van donar l'alta i vaig tornar a la faena. Encara he d'anar amb compte i procure tindre-ho ben present, però la veritat és que m'hi trobe francament bé, el ritme de l'agost sempre fa més fàcil la tornada, i a més a més espere marxar de nou, aquesta vegada de vacances, d’ací uns pocs dies. A caminar havia començat ja algunes setmanes abans --des del mateix moment en què els metges i les circumstàncies m'ho permeteren-- amb passejades pel pla i sense allunyar-me molt de casa, però no ha estat fins aquest mateix cap de setmana que he decidit finalment fer un pas més i encarar-me a la muntanya. He triat, sense haver de pensar-hi molt, la meua estimada Serrella, i he de dir que no ha anat tampoc gens malament, que la Mallada del Llop lluïa com sempre esplendorosa, i que poques voltes me n'he alegrat tant per poder tornar a trepitjar-la... És evident que encara em queda camí per davant, i no poques incerteses mire cap on mire; però quasi dos mesos després, sembla un bon moment per veure d'anar tornant. O per començar a fer-ho, almenys.
Bon senyal, Pep. Pas a pas anar tornant a la normalitat. La muntanya està esperant, i és un dels millors metges. Espaiet i amb bona lletra.
ResponEliminaVaig provant-me, Rafa, i ara com ara estic content: sense forçar, però vaig trobant-me millor a cada volta, i tan de bo que seguisca així. Ara en refrescar, apretarem una mica més, que com tu dius hi ha muntanyes esperant ;) Salut i moltes gràcies!
EliminaQue bé! M'alegro molt que ja hagis pogut fer la teva primera sortida de muntanya!
ResponEliminaBon senyal, com diu en Rafa.
Bon retorn a la feina i bones vacances que encara has de fer.
Moltes gràcies, Carme :) Segurament és perquè m'havia fet a la idea de que açò seria bastant més llarg, però estic content de trobar-me bé com per tornar a la muntanya, i a la faena... I he de reconèixer que quan vaig arribar dalt de la Mallada no vaig poder evitar que se m'escapara una llagrimeta; quan vaig tornar a la feina, en canvi, no.... ;) Moltes gràcies i una abraçada gran!
EliminaM'alegra saber que tot va bé, pas a pas i amb bona lletra. Que vagis tornant a la feina i a les muntanyes és un bon senyal, com diuen en Rafa i na Carme.
ResponEliminaGaudeix-ne molt, Pep!.
Aferradetes fortes.
Em feia ja molta falta anar recuperant la sensació de normalitat, Paula: crec que no puc queixar-me de com està anant la cosa i n'estic per això molt content i agraït, però han estat unes quantes setmanes de baixa --la primera de la meua vida-- i anima molt veure't amb forces per anar reprenent els ritmes més o menys habituals, amb les necessàries precaucions i sent conscient que encara queda camí per fer. I ja vindrà setembre... Abraçada i moltes gràcies!
EliminaHas fet una primera eixida de muntanya prou ambiciosa, la Mallada del Llop no és poca cosa.
ResponEliminaSegur que has tingut pensaments i perspectives que no te n'havies adonat abans.
Me n'alegre moltíssim!
Com li deia a Carme, vaig arribar dalt amb una inevitable llagrimeta: per la Mallada en si, que ja saps que me l'estime especialment, i per eixos pensaments i circumstàncies que tu dius, i que en efecte em van acompanyar tot el matí. I estava tot tan, tan bonic, i eren festes a Famorca i se sentia la música des de dalt... Salut i abraçada!
EliminaM'alegra vore que la recuperació tira endavant. A seguir fent passets!
ResponEliminaMoltes gràcies :) En efecte, un passet darrere l'altre, amb trellat i sense pressa, però sense parar més enllà del que siga estrictament imprescindible. I aprofitant a més a més el privilegi de tindre la muntanya tan a mà... Salut i abraçada!
Elimina