Veïnat

No sabria dir per què, però de tots els castells que em queden més a mà, el de Benifallim és un dels que menys he visitat. De fet, feia molts anys --des dels temps pre-digitals-- que no m’hi acostava expressament fins l’esvelt esquenall sobre el qual va ser bastit, sembla ser que pels conqueridors feudals, encara que no s’hi pot descartar l’existència d’alguna fortificació anterior associada a l’alqueria andalusina dels Beni Halim... Atenent a l’impuls, especialment intens després d’algun viatge, de tornar a posar els peus a terra coneguda, i descansant per un temps de caminades aitaneres (vaig lliurar finalment el manuscrit abans d’Islàndia), Benifallim i el seu castell no van ser una mala opció; més encara, en afegir-ne una visita a la molt estimable vila de Penàguila i, en particular, al seu singular Jardí de Santos, al qual feia també molt de temps que no em deixava caure. Ja sabeu: quan es tracta de proximitat, tindre un bon veïnat sempre ho posa tot més fàcil. I del meu, la veritat, no me'n puc queixar.