"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dilluns, 29 de novembre del 2021

Cinefòrum (relats conjunts)

 

Fina Veciana, 2021, Un conte per anar a dormir

En les primeres versions del guió escrit per Arthur C. Clarke i el mateix Stanley Kubrick, l’artefacte que simbolitza la intel·ligència extraterrestre i que actua com a estímul per a l’evolució humana en diferents moments de la trama apareix representat com una calaixera, i fins i tot s’ha conservat un storyboard preparat pel director en el qual es poden veure algunes escenes de la pel·lícula en la qual hi apareix. Segons va declarar Clarke, “la calaixera em va semblar una metàfora perfecta, perquè cap espècie pot evolucionar fins a la fase dels vols interplanetaris si no es capaç de mantenir els mitjons ben endreçats, no sé si m’entens”. Però a Kubrick, en canvi, li preocupava que, d’aquesta forma, la trama fora massa fàcil d’entendre per a la majoria de la gent (“la relació entre la calaixera i una civilització extraterrestre tecnològicament superior que, a través d’ella, impulsa els grans salts evolutius de la humanitat, és tan òbvia que fins i tot un xiquet seria capaç de veure-la”, va deixar escrit) i per això va optar finalment per relegar-la a un discret segon pla --les calaixeres només apareixen en l’escena final, quan Dave Bowman està a punt d’esdevindre un fetus espacial-- i substituir-la pel famós monòlit, molt menys explícit quant a la seua interpretació fins el punt que, de fet, la seua presència i el paper que representa realment en la trama han contribuït a fer de “2001: una odissea de l'espai” una de les pel·lícules més aclamades i menys enteses de la història del cinema universal. 



Doncs mira, que se m'havia passat el relats conjunts d'octubre --que per cert, ha donat lloc a uns contes preciosos que vos recomane llegir-- i com que em sabia mal i malgrat haver superat de llarg qualsevol termini raonable, no m'he pogut estar d'aportar el meu despropòsit habitual. I ara, imagineu amb mi l'escena: un grup d'homínids en la sabana, música de Richard Strauss de fons, troben un estrany objecte que s'alinea amb el sol i la lluna i que els inspira, no sé sap molt bé com, a fer servir un os com a arma; un artefacte que resulta ser... una gran calaixera! Si o què?

Imatge de la xarxa



8 comentaris:

  1. He començat a somriure a la primera línia. No podia imaginar per on ens sortiries, però és que el començament ja promet. És un conte molt divertit, i el final és genial. M'ho he passat pipa, amb les converses i arguments entre Clarke i Kubrick. A la teva foto presa de la xarxa realment es veu claríssim que és una calaixera... he, he, he...

    Consell interessat: procura que no se't passin per alt els Relats Conjunts. Podries crear un desequilibri planetari i que fessin falta com una mancança general de l'espècie humana aquests somriure i aquests riures que es recullen aquí sense haver de fer altra cosa que llegir-te... he, he, he...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Carme :) Promet fer propòsit d'esmena per als pròxims relats, no tant per confiança en la meua contribució al benestar de l'espècie com perquè m'ho passe d'allò més bé pegant-li voltes a les propostes ;) Ara, hi ha vegades que costa...

      M'encanten tant Kubrick com Clarke (i "2001" em va impactar la primera volta que la vaig veure); hauria estat bé poder escoltar alguna de les seues converses...i potser recolzar la idea de la calaixera, que ho deixa tot molt més clar ;) Salut i abraçada!

      Elimina
  2. Molt bo. M'he imaginat a Stanley Kubrick patint perquè "la relació entre una calaixera i una civilització extraterrestre tecnològicament desenvolupada és massa òbvia". Una frase genial que m'ha fet riure de gust. Molt ben trobat. Felicitats!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Mac :) Probablement Kubrick tenia raó i amb la calaixera la pel·lícula hauria perdut un poc del seu caràcter "de culte"; però el merchandising hauria estat cosa de veure... ;) Salut i abraçada!

      Elimina
  3. Sóc de les poques persones que tenen les mitges i els mitjons ben endreçats a la calaixera?. M'he perdut un poc, suposo perquè no m'ha agraden gens les pel·lícules de ciència-ficció. El que sí he fet, és imaginar-te amb un grup d'homínids, escoltant música de Strauss. 😉

    Sempre dic que el que més importa, és arribar. Bon relat!.
    Aferradetes, Pep.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El manteniment de calaixeres endreçades demostra un grau superior de civilització; em tem que a mi encara em queda un llarg camí quant a això, així que dels vols interplanetaris ni en parlem... ;)

      Jo em reconec bastant friqui, com diuen ara, de la ciència-ficció en general; però si no has vist "2001: una odissea de l'espai", te la recomane encaridament per a una d'aquelles vesprades d'hivern en que no abelleix eixir de casa. Només pels aspectes visuals ja paga la pena --si més no, per a fans incondicionals del cinema de Kubrick, com és el meu cas--, però també per molt més que això... Ara bé, amb la calaixera tot s'entendria millor ;) Abraçada gran i moltes gràcies!

      Elimina