Encara bufava amb força, ahir, camí del cim, tot i que molt molt menys del que ho havia fet els dies passats. I potser era per això --pels dies de ventada en què em vaig estimar més quedar-me a casa--, o bé per allò del seu Dia Internacional, que no sé si és que enguany m'hi he fixat més però que m'ha fet l'efecte que ha estat més comentat que altres vegades, però hi havia ganes, moltes, de muntanya, i em va semblar --una volta més-- que Montcabrer era l'opció més apropiada. Cels clars, llum radiant i vistes netes, des de dalt. I de tornada, la sensació, com deia Emerson, del poder de les muntanyes per apaivagar les nostres irritacions; sobretot, quan després del vent torna la calma.
A diferència del que ha passat en altres zones de la Península, la borrasca Barra només ens ha deixat, per aquestes terres, una ventada molesta i persistent però per sort sense cap conseqüència remarcable. El que ha estat inevitable --potser també a vosaltres vos ha passat-- ha estat la curiositat pel nom amb que ha estat batejada, i que ha resultat ser un nom masculí freqüent a Irlanda que prové de Sant Finbarr (Fionnbharra en gaèlic), i que ve a significar "cap ros". Què faria jo, sense Sant Google...
Quin cel més blau i més net!
ResponEliminaNo havia sentit o no m'havia fixat en el nom d'aquesta borrasca, però ha estat un plaer conèixer el nom al mateix temps que el seu origen, m'has estalviat d,encomanar-me a Sant Google.
És una de les poques coses que m'agraden del vent, Carme: els cels blaus i les vistes diàfanes que sol deixar. Pel demés, reconec que em resulta bastant molest; si visquera a Menorca o a l'Empordà, no sé si me'n sabria avenir (o potser no em quedaria més remei que fer-ho...)
EliminaLa meua capacitat per a perdre el temps en coses irrellevants (procrastinar, crec que en diuen ara) és pràcticament il·limitada, i més sota l'advocació de Sant Google, que ho posa molt més fàcil. El cas és que el nom em va resultar cridaner, i sabent que l'havien posat els irlandesos, no va ser difícil. Si algun dia passe per Cork, he d'anar a la catedral segur ;) Abraçada i moltes gràcies!
Per aquí va bufar molt fort, fins i tot d'obrir-se les finestres de bat a bat. Passaren unes hores que feia molta por!.
ResponEliminaAquests cels tan nets fan ganes de sortir a la muntanya o al carrer.
Gràcies per la informació!
Aferradetes.
He anat seguint el temps que vos ha fet per allà aquestes últimes setmanes, i des de Blas fins a Barra de ventades heu anat ben servits... Per ací, i per sort, no ha fet cap destrossa, però sempre em fa un poc de peresa anar a caminar quan bufa fort. Ara, quan va parar, vaig eixir, com diuen al meu poble, com un bouet ;) Salut i abraçada!
EliminaLa darrera foto, mira que és bonica!!
ResponEliminaSempre hi ha alguna excusa per pujar al cim a "fitxar", no podem evitar-ho :)
I quantes voltes l'haurem feta, la foto, amb tota classe de llum i en totes les èpoques de l'any, i sempre queda bé...
EliminaLa sort de tindre'l tan a mà; però aquesta volta m'he retardat un poc: faig memòria i, entre unes coses i altres, almenys feia... un mes o mes o mig que no hi pujava ;) Abraçada i moltes gràcies!