Muntanya, i més

Ha estat una escapada curta, a penes de divendres a dilluns, i ja m'hauria agradat poder allargar-la una mica més. Però amb tot, l'ocasió s'ho mereixia, i no només per l'oportunitat de tornar de nou a l'Atles i el Toubkal a gaudir de la muntanya, que també: aquesta volta, es tractava sobre tot de fer una mà a les activitats que acaba d'encetar a la zona l'Associació Toubkal Rock, i que bàsicament tenen com a objectiu la cooperació amb la població local per al desenvolupament de les activitats de muntanya en la zona més enllà de la pràctica actual del trekking (majoritàriament centrat en l'ascens al cim del Toubkal) i sota criteris estrictes de responsabilitat social i mediambiental. Com podeu veure a la web del projecte --promogut i coordinat per Pako Crestas i que compta ja amb més de trenta membres-- en aquesta primera fase està treballant-se sobretot en "crear diferents escoles o sectors per a la pràctica de l'escalada esportiva en tres zones ben diferenciades: Imlil, Sidi Chamharouch i proximitats dels refugis Toubkal". Quant a mi, és precisament en els aspectes ambientals on tractaré d'aportar el meu granet de sorra, de forma que les activitats que es vagen promovent no solament siguen compatibles a llarg termini amb els excepcionals valors naturals de la zona, majoritàriament inclosa dins d'un parc nacional, sinó que també puguen contribuir de forma activa a millorar el coneixement i la conservació de la flora i la fauna, i la implicació de la població local en aquesta tasca. Ja aniré contant-vos si de cas, perquè el projecte es troba encara en les seues primeres fases, queda molta feina per fer i aquesta ha estat, per la meua part, una primera presa de contacte. Però hi ha il·lusió, molta, per dur-ho endavant, i poder compartir aquests dies, a peu de paret, amb qui està posant-lo en marxa des d'ací i des d'allí, ha estat un plaer i un privilegi. Així que ja ho veieu: hi ha hagut muntanya, i de la bona; però també aquesta vegada, molt més que això.