Demà, com cada 31 de desembre, Mallorca celebrarà la seua Diada. La Festa de l'Estendard, que commemora l'entrada a Ciutat de les tropes de Jaume el Conqueridor el 1229, és la festa cívica més antiga d’Europa, i va precedir d’altres celebracions similars com les de València o Oriola. Tot i els intents de menystenir-la, i d’haver quedat oficialment reduïda a una festa local (l’any 1997, el Consell Insular la va substituir per una jornada espúria i postissa que té lloc el 12 de setembre), la celebració segueix conservant el seu caràcter popular. A més, i des de fa alguns anys, el 31 de desembre ha esdevingut una jornada de reivindicació dels drets nacionals, i la manifestació que s’hi celebra tal dia com hui, representa un dels referents més clars i contundents de la voluntat dels mallorquins i mallorquines de no renunciar a la seua llengua, la seua cultura i la seua nació, que és també la meua, la nostra.
Mai no he estat a la Diada, i no podré estar-hi tampoc en aquesta ocasió. Però enguany, per moltes raons, m’hi sent més a prop que mai del que aquesta jornada representa. Per tot el que, al llarg d’aquest any que s’acaba, he seguit aprenent, coneixent i estimant de les Illes i la seua gent; però també per la virulència amb que el govern de Bauzà està aplicant-se per reduir a la mínima expressió qualsevol rastre de la llengua o la cultura catalanes en aquelles terres. Com recordava ahir Vicent Partal, els canvis legals absurds i injustificables, la repressió desproporcionada de l’independentisme o el revifament de projectes que amenacen el territori, formen part d’una estratègia premeditada i conscient, de la qual els valencians i valencianes venim sent víctimes, també, des de fa molt de temps: el premi per avergonyir-se en públic per parlar valencià, és que et nomenen consellera d'educació.
Per tot això, ho deia també Partal, els mallorquins i mallorquines que eixiran d’ací unes hores al carrer ens defensen a tots. I encara que siga des d'una distància que només és física, des d’aquesta banda de la mar serem molts els qui estarem fent-los costat, perquè la seua lluita és també la nostra; perquè, mal que pese a algú, tots som uns.
Ja sabeu que, en general, sóc persona més donada a l’avaluació continua (i un poc precipitada) que al balanç pausat, sistemàtic i meditat, que és el que tradicionalment demanen dates com aquestes. Així que també enguany me’l deixe pendent per a un moment més propici. De totes formes, i sense pensar-hi molt, crec que de totes les coses bones i dolentes que m’ha portat aquest any 2011 que està a punt d’acabar-se, han pesat molt més les primeres que les segones, i per tant no puc dir que, quant a mi i pel que fa a allò realment important, haja estat un mal any. I encara gosaria menys dir-ho quan, fent escandall de tot el què s’està esdevenint al meu voltant, veig a tanta gent que m’estime afrontant incerteses, dificultats i injustícies amb una determinació i una fermesa admirables. Tan de bo que l’any que comença porte per a tothom noves esperances i forces renovades per seguir lluitant; i tan de bo que unes i altres arriben primer allà on més falta fan.
La seva lluita també és la nostra, tens raó, ben bé la nostra, de tots!
ResponEliminaQue tinguis molt bon any, Alfred. Jo, com tu, crec que he tingut molta sort i que l'any no ha estat tant dolent com per altra gent que tinc a prop. Els millors desitjos per a tots ells.
I tant, Carme: si hi posen tant d'esforç en dividir-nos, és per què saben que s'hi juguen molt. Almenys, tractarem que no ho tinguen fàcil, tampoc en açò.
ResponEliminaEls meus millors desitjos també per tu, Carme, i que l'any que ve siga també el millor per a la gent que tenim a prop i que no ha tingut massa coses que agrair a aquest que ara marxa. I moltes gràcies, com sempre :)
Molt bon any nou!
ResponEliminaMoltes gràcies, Jp! Felíç any també per tu, i que seguisques arrencant-nos somriures amb la teua ironia. Salut!
ResponEliminaHi estarem, amb els mallorquins, encara que siga amb el pensament.
ResponEliminaBON ANY. I que tinguem molta força en el 2012.
No estic jo massa atent a la actualitat que es viu a les illes balears.I puc constatar com tu que la arribada del pp al gobern balear ha fet eixir el costat mes "espanyolista" fent de costat les politiques de normalització linguistica de administracions anteriors.Supose com diu el senyor partal que darrere d'aquestes decisions hi ha la voluntat de quedar be amb el poder actual a madrid.I tambè de quedar be amb algun poder mediatic com es el director del diari el mundo i la seva obsesió amb la llengua catalana.
ResponEliminaEl que no tinc tan clar es allo que tu dius "persecució del independentisme".Segons tinc entes la gent que esta encausada per el incidents del any pasat ho foren per cremar banderes espanyoles.Mai he compres el perque a determinats nacionalistes els agrada tan cremar banderes.Supose que deuen tenir algun trauma.
Be...doncs aixó...feliç any nou!! Disculpa el sermó.
dimoni
Alli estarem, novesflors :) Molta força i bon any també per tu!
ResponEliminaEn efecte, dimoni, resulta un poc cridaner el poc que ens arriba d'una realitat que, en molts sentits, s'assembla molt a la nostra, i puc dir-te que el desconeixement és en general recíproc... En aquesta nova etapa de govern de dretes, el pp està trencant alguns consens bàsics sobre la llengua i la cultura a les Illes que mai no havien gosat tocar, sense dubte aplicant una estratègia que ací --i a galícia-- coneixem molt bé i que respon al paper que des del poder espanyol (no necessàriament de dretes) vol atribuir-se als "nacionalismes perifèrics".
ResponEliminaSegons em conta qui ho va viure de primera mà i a pocs metres, almenys tres dels quatre encausats pels "aldarulls" de l'any passat (en els que, com ve sent tradicional, hi havia també implicats elements d'extrema dreta) formaven part del servei d'ordre de la manifestació i no solament no van tindre res a veure amb la crema de la bandera, sinó que es van limitar a intenvindre per evitar més bregues; ja veurem, al final, com queda la cosa. En tot cas, coincidisc amb tu en què això de cremar draps no deixa de ser una ximpleria... si no fóra perquè si el drap és d'una certa classe, et poden caure tres anys i mig de pressó.
Feliç any nou també per tu, un plaer veure't per ací, salut!
Alfred, en aquests moments, mentre sona Al Mayurka et ben juro que tinc la pell de gallina. Les teves paraules, aquest escrit és un viu exemple del que som i del que volem ser.
ResponEliminaLlegir les teves paraules de les terres meridionals, des d'aquí, el Principat, parlant de les nostres estimades Illes... és la viva imatge de TOTS SOM UNS.
I sobreviurem si ens mantenim com uns, si no, ja podem anar tancant la paradeta.
Moltes gràcies per fer-me acabar l'any amb aquestes bones vibracions, malgrat la que ens està caient a tots els nostres territoris.
Persistirem, això segur!
Molt bon any nou, crack!
Gràcies a tu, porquet! També jo estic totalment convençut que malgrat les veus que malden per separar-nos --des de fora, però també des de dins-- només tenim futur si caminem junts... Cadascú al nostre ritme, preservant tota la riquesa i varietat d'accents i paisatges, però amb la vista posada en un objectiu comú i irrenunciable. No serà cosa de poc temps, però tota pedra fa paret. I, com cantava Toni Roig, no ens faran callar... Salut i bon any!
ResponElimina