De menut ja m'ho deien a casa, que hi ha voltes que peque per tendre. Fixeu-vos si no que m'estava mirant la premsa del dia, em trobe aquesta notícia --que, per cert, ja és casual que haja aparegut en tots els mitjans-- i vaig i quasi me la crec... Com si un ciudadano ejemplar com ell, que ha demostrat sobradament la seua honradesa, fóra capaç de fer aquestes coses. O molt pitjor encara: com si els valencians i valencianes estiguérem imbècils, ens xuclàrem el dit i poguérem votar a gent capaç de burlar-se de nosaltres, d'estafar a Hisenda o de buscar-li a la novia una canongia ben remunerada sense cap mirament... Vinga, home, ni que fórem uns pobres innocents.
Acabáramos, això s'avisa. Llavors, el cap monumental trencat per un avió que ix del seu dintre com a referent mundial de l'aeronàutica també és una innocentada d'aquestes? Osti, quin desencís. :(
ResponElimina:) Ni que sigui per beneïda innocència, m'has fet somriure...
ResponEliminaHa de ser-ho, Vicicle: qualsevol explicació alternativa --com ara, posem per cas, que es tracta d'una obra d'art de veres que pagarem entre tots-- és tan surrealista que resulta simplement inconcebible. Innegablement, som un país de bromistes ;) Salut!
ResponEliminaGràcies, Carme :) De vegades, la ironia és una de les poques eixides que ens queden davant tant de despropòsit i tan poca vergonya...
ResponElimina