Quan busques esclata-sangs, només hi ha una cosa que faça més ràbia que tornar amb les mans buides: trobar-ne només un. I encara sort que els fredolics ho han torcat una miqueta i han evitat que la cistella tornara només amb la mostra... Es diu a la "xarxa" que per la Vall d'Alcalà o per l'Orxa estan eixint-ne bona cosa, però pels voltants de Malafí, aquest matí, la cosa no ha anat com s'esperava. Almenys, ha estat un passeig magnífic per uns paisatges al què sempre val la pena tornar. I, a més, feia temps que no veia una bandada tan nombrosa de gralles de bec roig com la que m'ha acompanyat bona part d'aquest matí radiant en el què, com molta altra gent, he fet festa malgrat no tindre res a celebrar. Diumenge, si no passa res, farem un altre intent. I convé ser positiu: només que en trobe dos, d'esclata-sangs, ja n'hauré collit el doble que hui...
De tu i del teu bloc el que m'agrada és la teua passió i coneixements per la natura.
ResponEliminaI jo que no sé diferenciar una rosa d'un gerani!!!
Sort amb la nova cuita de bolets!!! XD
Està la cosa difícil, Pep. N'hi a més persones que esclata-sangs i també n'hi ha molta gent sense mirament. Queda la serra "de panxa per amunt"
ResponEliminaUna salutació.
Sí, bona sort amb la propera colla, tot i que la sort la tenes vivint on vius.
ResponEliminaEl proper any serà millor :)...ara si vas tenir la sort de veure una bona bandada de gralles de bec roig el dia ja va ser positiu!!!
ResponEliminaA aquesta part de l'Aitana la cosa també va escasa...
ResponEliminaCinderella, de veres t'ho dic que el teus comentaris s'agraeixen molt :) Diferenciar roses i geranis no deixa de ser banal: allò important és saber trobar el que tenen de preciós i d'especial les unes i els altres; i em fa l'efecte que d'això, tu, no necessites cap lliçò de ningú ;) Salut i moltes gràcies!
ResponEliminaJoanjo, Sílvia, diuen de ganxos i corbelles, però ja és ben cert que la ferramenta que fa més mal a la serra és el cotxe, que duu bandades de gent --molta d'ella, amb el trellat justet-- a qualsevol racó... I encara que siga només per estètica (i pel que té de falta de respecte, també)trobar la muntanya llaurada de dalt a baix resulta bastant trist.
ResponEliminaPer ací, amb els primers freds d'aquestes nits, les esperances comencen a ser poques, i ja n'hi ha molts cucats. Però ahir mateix em deien que a Vall d'Ebo segueixen eixint-ne, i ben sanets. Sort i salut!
Moltes gràcies, Olivier. Tens tota la raó: de vegades no ens n'adonem, però poder gaudir d'aquesta terra és un autèntic privilegi... fins i tot quan els bolets es resisteixen.
ResponEliminaTan de bo, Rafael, perquè em sembla que enguany ja farem poca cosa..
ResponEliminaA les gralles els tinc una estima especial: quan era xiquet, als barrancs que hi ha a tocar d'Alcoi, a totes hores se sentia el seu sorollos "pioc"... després, durant molts anys, pràcticament hi van desaparéixer i no ha estat fins ara que sembla que, si més no en alguns indrets, comencen a recuperar-se una mica... Negres, lletjotes i amb un cant més aïnes aspre, però mira, em cauen bé ;) Gràcies, salut!
Gràcies per la informació, Àngels (la xarxa, ja saps ;) Sembla que qui ha encertat el rogle ha quedat ben satisfet, però per ací i en general la cosa no ha passat, com a molt, de mitges cistelles. Llàstima de les pluges tardanes, perquè si ara fóra octubre açò seria un festival... Salut!
ResponElimina