Arrecerar-se en la frescor del racó més ombrívol, deixar passar el temps al ritme que marcara el degoteig de l'aigua... Serà cosa del mes, o d'aquesta setmana que s'ha fet llarga i espessa; segurament, demà, ho veuré d'una altra forma. Però ara mateix, si poguera triar, crec que aquest cap de setmana em faria falguera...
Sempre he pensat que les falgueres s'han d'avorrir molt, com ets que tu en voldries ser una?
ResponEliminaTens raó, XeXu, un poc avorrides si que semblen, però tu saps quina tranquil·litat en el seu raconet? Supose que deu ser la falta de vacances... (i el cas és que, al remat, el cap de setmana ha estat d'allò més animat, així que, de falguera, res ;) Salut i moltes gràcies!
Eliminaaixò de ser falguera m'atrau ...en la penombra i la humitat deuen estar ben fresquetes...
ResponEliminaEn això pensava sobretot, Elfree, en la fresqueta... I sembla que en uns dies farà encara més calor, així que segur que en tornaré a pensar. Gràcies i una abraçada!
Eliminajo diria que la falguera és una planta que ha de viure sempre en una temperatura constant, això és ni massa fred ni massa calor. No vol sequera però tolera més els ambients humits. Sempre m'ha agradat tindre'n en casa, però no puc mantenir l'ambient que necesssiten i se m'assequen. Psicològicament parlant diria que necessites una miqueta de relaxació per voler-te tornar falguera. Un raconet desapercebut tanques els ulls i relaxa molt.
ResponEliminaEn efecte, Mercè: com li deia a XeXu, crec que em fan falta ja unes vacances i poder amagar-me en un raconet fresquet, encara que només siga un parell de dies...
EliminaA mi m'agraden molt les falgueres, però reconec que en general no se'm donen gens bé. Potser és que les cuidem massa, perquè ma mare sempre n'ha tingut d'aquelles de tota la vida i li anaven d'allò més bé quasi sense fer-lis cas... Salut i moltes gràcies!