Estic a Alcoi, però ací on estic no se sent Festa perquè el centre està lluny. No he pogut veure a les xiques baixar aquest matí per Sant Nicolau, però he sentit l'emoció com si ho haguera vist. Tinc obert, a la taula, el llibre sobre Ovidi que ha escrit Jordi Tormo, i l'Entrada de Cristians a la pantalla de l'ordinador, amb la veu molt baixeta perquè la mare --hui la cuide jo-- dorm en la butaca. Passen els Alcodians amb l'esquadra del Mig, i pense en mon pare. I és Vint-i-cinc d'abril, i pense també en com va canviant, tot, i com ha de canviar encara... Isc a fumar al balcó. Fa un dia preciós.
Imatge del diari Información |
L'abril és un dels bons mesos. Tot va canviant...
ResponEliminaCap a millor
Estic convençut de que serà així, xavier. Una abraçada i moltes gràcies!
Eliminacalidoscopi de sentiments i sensacions, ostres la vostra diada ....se'm va passar , gaudeix de la mare encara que sigui cuidant-la .....ella sap que hi ets que hi sou....i que el maig floreixi del tot
ResponEliminaabraçades!
Sensacions estranyes, Elfree: vaig aprendre de mon pare a estimar-me la festa, i aquest és el primer any que ell no està... I tens raó: a penes puc entendre ja a ma mare quan ens parla, però mai rebutja un bes o una carícia...
EliminaTampoc vaig poder estar a València als actes del 25 d'abril, però el canvi ja s'albira, i maig ja està a les portes... El camí serà llarg i difícil, però seguirem fent passes... Una abraçada i moltes gràcies!
Jo que "m'estime" molt Alcoi, malgrat haver-hi patit la mili, m'ha agradat llegir el teu text. M'ha transportat a un any viscut entre aquests carrers i barrancs. Amb la presència de la festa de Moros i Cristians. Amb l'Ovidi de fons. Llavors ningú -o gairebé- parlava del 25 d'abril. Tot canvia, ja ho veus, també cap a millor com diu el Xavier. Abraçades!
ResponEliminaMoltes gràcies, August! M'alegra haver-te fer pensar en Alcoi, encara que haja estat també a causa de la mili ;) Tens raó, jo vaig conèixer el 25 d'abril i el seu significat quan vaig eixir d'allí; fins aleshores, era simplement "el dia del descans"...
EliminaLes Festes d'Alcoi --o, millor dir, les elits que s'han apropiat tradicionalment d'elles i que s'arroguen el paper de guardians de les essències i les sagrades tradicions--- són una de les estructures amb major inèrcia i resistència al canvi que conec. I fins i tot això comença a canviar; a poc a poc, però sense marxa enrere, estic convençut... Salut i una abraçada!
Des que no és Canal 9 que no veig res de la festa, m'agradava veure les "filaes" especials, però he llegit al diari (que mostrava una foto a la portada) que ha desfilat una esquadra de dones a la Diana. Ja era hora!
ResponEliminaTan de bo veure esquadres de dones deixe ben prompte de ser notícia, novesflors. Però m'ha contat qui ho va poder viure en directe que va ser molt emocionant... Com tu dius, ja era hora! I que no pare. Salut, abraçades!
Elimina(Jo vaig tirar mà de la transmissió per internet que feia un mitjà digital d'Alcoi, més que digna; però tan de bo, també, que l'any que ve tornem a tindre un Canal 9 del qual puguem sentir-nos orgullosos...)
No sigueu tontos, eh? Si canvieu que sigui a millor
ResponEliminaJo ara et diria que, amb el que hem hagut de patir des de fa anys en aquest País, és difícil que el canvi siga a pitjor; però vista la normativa aplicable al cas (la llei d'Hondt, i la de Murphy) optaré per la prudència i em limitaré a dir que espere que siga així, i que almenys, per mi, no quedarà... Salut i moltes gràcies!
Elimina