Havia fet propòsit --ho apuntava ja en l'entrada anterior-- d'ajornar les celebracions fins el moment en què tinga una seguretat raonable de què el pròxim govern de la Generalitat servirà per deixar definitivament enrere aquesta època nefasta de misèries i corrupcions. Però les circumstàncies m'ho estan posant difícil, això de l'ajornament: si després de veure (i escoltar) a l'inefable Marcos Benavent ja vaig estat temptat de treure el xampany que tinc posat a refrescar des de diumenge passat, la detenció, hui, de l'eminent iberista i habilíssim caçador Don Serafín Castellano representa una prova més --i més dura, encara-- per a la meua determinació. Pel moment, una volta superats els dubtes inicials, crec que podré resistir sense destapar la botella. Però una cosa vos dic: si mentre espere que comencen de deveres els nous temps va i cau Cotino, el xampany no se salva de cap manera. Així que quasi que vaig a posar a la fresca un parell de botelles més, no siga cas...
 |
| Imatge de Vilaweb |
Potser és cert --m'ho han dit unes quantes persones, aquests últims dies-- que hauria de tindre més paciència i no ser tan desconfiat. Val a dir que, malgrat tot el que he vist --i el que no he vist-- des de diumenge passat, encara crec que el trellat acabarà imposant-se perquè és molt, moltíssim el què ens hi juguem; però això no lleva que estiga un poc inquiet i que m'estime més no dir blat fins que estiga al sac. En tot cas, vaig a fer també un propòsit quant a això: des d'ara mateix, faig vot de confiança i, llisca el que llisca i senta el que senta, deixe de dir res sobre la qüestió. A qui ha de negociar, sort i coneixement; i penseu també en nosaltres...
Entre la realitat i la il·lusió. Tal vegada, hauríem de convertir la darrera en realitat. Amb estima, des del País València del nord, on també alguns estem amb l'ampolla de xampany a l'aguait del darrer revolt.
ResponEliminaAbraçades, des de El Far.
La il·lusió és ara mateix un capital importantíssim que cal també administrar amb intel·ligència i no balafiar alegrement, Jordi: ens en farà falta molta per fer front al què ens queda ara per davant. Des del sud, una abraçada forta i que el xampany no se'ns faça esperar massa...
EliminaTots plegats s'han guanyat a pols aquesta desconfiança i jo t,entenc molt bé. Però callarem fins a veure què passa, amb esperança en aquest darrer revolt que diu en Jordi.
ResponEliminaAbraçades.
Confiarem, Carme, per bé que a voltes resulta difícil. Hem fet un pas fonamental, l'últim revolt està ara més a prop que mai, per nosaltres i per volsatres.
EliminaUna abraçada i endavant sempre!
La desconfiança és normal per tot el que hem vist i viscut, però no deixem que ens tregui ni un polsim d'il·lusió per tot el que ha d'arribar.
ResponEliminaEl dia que destapis el xampany, brindaré amb tu!
Aferradetes! :)
Fet, lluna. Pel moment, el mantindrem a la fresca, però estic segur que no tardarem en brindar, per tot el que ha d'arribar.
EliminaMoltes gràcies, una abraçada :)
Encara tindrem que esperar, però ho celebrarem. Nosaltres ho vàrem celebrar diumenge un poc amb la boca petita, amb una botelleta, tipus "Benjamín". És com una assaig del que farem. Una abraçada.
ResponEliminaEl "benjamín" em sembla d'allò més escaient al cas, Vicicle :) No negue que el propi resultat de les eleccions meresca ser celebrat: jo encara me'l mire i no me'l crec. Però és evident que només és el principi, el mitjà necessari. Celebrarem, i com cal, que després de tants anys comencem finalment a caminar... Salut i una abraçada!
Eliminacrec que podràs treure el cava , el xampany i la cervesa ....les coses van per bon camí
ResponEliminaEstic segur de que si, Elfree; pel moment, anit ja vaig començar amb unes cerveses txeques que em va dur la meua filla ;)
EliminaCelebrarem, i tant. Una abraçada i moltes gràcies!
El que dèiem, amic: que agraesc la teua prudència necessària. Entre altres coses, perquè ara és moment també de no permetre'ns les mitges tintes, ni el fer-hi creu i ratlla i ja està. Perquè els que han fet miques aquest país han de pagar, i després de pagar han de desaparèixer del mapa per sempre. I també perquè encara ens queden psicòpates solts, com ara el núm. 1 del PP de Gandia, que té molta gana de clavar queixalada en moltes coses que ens importen. I encara més, perquè haurem d'esperar un poc per veure si, a la Generalitat, acaba vencent el sentit comú i s'hi fan polítiques de canvi real, i es corregeixen tantes maldats enquistades... I tot això, amb la inestimable condescendència del PSOE, que hauran d'entendre que comença un altre temps per a la política, i aquest temps té unes altres maneres, sí o sí. Per tot això pense, honestament, que qui no crega que cal ser-hi prudent és un/una irresponsable. Perquè no podem tornar-la a errar.
ResponEliminaUna abraçada molt gran, i molt esperançada. Em quede amb la teua frase preciosa amb què has respost a Vicicle: "Celebrarem [i això sí que ho podem celebrar ja] que després de tants anys comencem per fi a caminar".
Se'ns van acumulant els motius per al brindis, eh? Tu vés apuntant ;)
Una volta més, gràcies a tu, Maria Josep, per la teua sensibilitat i lucidesa. Poca cosa puc afegir al que dius: vivim un moment si no "històric" --em resistisc al tòpic: tots els moments són històrics, ens ho semble o no-- si clau perquè marcarà el futur pròxim del País. Han estat, bé que ho saps, anys durs, però el rastre de les malifetes no desapareixerà per art de màgia quan desapareguen també els seus màxims responsables. Per això és important poder tindre un govern seriós i responsable que, almenys, ens puga deslliurar de la feixuga tasca d'estar permanentment defensant obvietats. Saps que sempre he confiat en què, més enllà dels (necessaris) canvis de majories parlamentàries, haurà de ser la societat civil qui protagonitze un canvi que, almenys en aparença, ha deixat de ser el desig d'uns pocs per a esdevindre una aspiració majoritària. I també ací --del costat de la societat-- cal la responsabilitat: estic convençut que les primeres passes després del dia 24 podrien haver-se fet --per part d'uns més que per parts d'altres, però per part de tots al remat-- d'una altra manera, però pel moment, també quant a això, tot està per fer i tot és possible. Prudència, doncs, amb tota la il·lusió intacta, o quasi.
EliminaHo celebrarem, i tant (i no és retòrica; ja toca posar dia i lloc). I en tot cas, seguirem avançant: en unes coses ho tindrem més fàcil, i en altres no; però tampoc més difícil del que ens ho han posat fins ara. Una abraçada forta! (i, deixa'm que ho diga: visca el Barça, ja i pel que vindrà ;)