 |
| Jan Van Eyck (1434), El matrimoni Arnolfini |
Encara que sovint ha passat desapercebut entre els estudiosos i els historiadors de l'art, el quadre de Van Eyck també il·lustra de forma fidedigna els costums de l'època respecte a la indumentària associada a la infidelitat conjugal, la qual es reflectia de forma radicalment distinta segons afectara a homes o a dones. En aquestes, per exemple, les banyes no solament no solien amagar-se, sinó que fins i tot hom tendia a realçar la seua presència mitjançant vels o rodets estratègicament disposats entre el pentinat. Entre els marits, en canvi, era habitual l'ús de barrets desproporcionadament grans, capaços d'albergar còmodament una cornamenta de grandària considerable la presència de la qual, tot i quedar evidenciada per la simple presència d'un capell de dimensions tan grotesques, quedava almenys decorosament oculta a la vista dels observadors.
La meua erudita proposta per als relats conjunts de març. Quins costums més curiosos tenien, veritat?
Ha, ha, ha... sempre em fas riure, Pep. Molt bo i molt divertit. Cal fixar-se en les coses, si senyor... i estudiar-les he, he, he.
ResponEliminaM'encantaria que finalment poguessis venir a Barcelona. Ho tenim encara força desorganitzat, encara, perquè volia fer una llista de la gent que s'hi anés apuntant, però no sé gaire com posar-m'hi perquè la majoria de la gent encara ho diuen de manera insegura. És normal, suposo, encara falten dies. Crec que esperaré una mica a fer llistes i a organitzar-ho tot plegat.
Ja pots comptar que serà a Barcelona.
Com sempre, moltes gràcies, Carme. És lògic pensar que Van Eyck, tan amic dels simbolismes, no en tinguera algun amagat al barret (d'Arnolfini) ;)
EliminaSi no se'm complica tot a última hora, és quasi segur que podré anar a Barcelona eixe cap de setmana, així que espere que al remat la gent s'anime i es faça la trobada. La veritat és que em fa molta il·lusió :) I si cal fer una mà --a distància-- amb l'organització, no dubtes en dir-ho. Una abraçada i moltes gràcies!
jajaja molt bo! el pobre duia banyes!
ResponEliminaSi la hipòtesi és certa, els dos anaven convenientment coronats, Elfree; la qual cosa potser explicaria les caretes que posen... Salut i moltes gràcies!
EliminaLa senyora Arnolfini deu ser una fera, a jutjar per la mida del barret del seu marit!
ResponEliminaAixò sembla, XeXu. O també pot ser que simplement fora previsió, per no haver d'estar canviant de barret a cada poc... Gràcies, salut!
EliminaI jo que pensava que era un barret elegant.
ResponEliminaElegància i utilitat no estan en absolut renyides, montse ;) Salut i moltes gràcies!
Elimina