El costat fosc

Un any més, l'aparició de les petites i discretes abelleres fosques m'ha dut a tractar d'encabir la seua extraordinària i desconcertant diversitat de formes en alguna de les espècies, subespècies i varietats en què els especialistes, sempre atents al menor dels detalls --morfològics, fenològics, ecològics i fins i tot reproductius, ja que diferents pol·linitzadors podrien justificar un tractament taxonòmic diferent per a les formes a les quals fecunden-- han anat subdividint-les. I un any més, tret de les dyris per allò del camp basal del label més aviat ample i pla, i d'algun vorell groc que m'hi du, no sense dubtes, cap al que ha vingut en denominar-se bilunulata, m'he tornat a perdre en la procel·losa complexitat de noms, caràcters i formes de transició típics del grup. Per això, també enguany, he decidit romandre en la banda fosca de la taxonomia de les fusca i deixar que els experts, que es mouen en el costat lluminós --que la força els acompanye-- vagen aclarint-ho tot un poc més, a veure si l'any que ve comence a atrevir-me amb lupercalis, arnoldis, dianiques i forestieris. Com diria el mestre Yoda, també pel que fa a abelleres, molt a aprendre encara tinc...

Diverses variacions d'allò que els qui estem al costat fosc en diem grup de les Ophrys fusca, vistes aquests últims dies per les serres de la comarca.